"Dol a les oliveres"

Fa pocs dies en Ramon Piñol, agricultor de la Granadella, va morir a la vora d’una recol·lectora d’olives, prop del poble de Bovera. La causa va ser una descàrrega elèctrica d’una línia aèria de mitjana tensió que travessa la zona en la qual maniobrava la màquina. El dissabte, la parròquia de la Granadella era plena, en silenci sostingut quan els seus companys portaven el fèretre.

Ramon Piñol era un emprenedor. Formava part d’un grup de joves agricultors que fa temps comparteixen recursos, dedicació i projectes. Tenen la força de la joventut i la intuïció que el seu esforç contribueix a millorar la vida a la comarca de Les Garrigues. Són pocs els joves que avui decideixen mantenir-se al poble i guanyar-se la vida a l’agricultura. Se senten arrelats i la seva tasca és reconeguda pels que els envolten. 

Cultiven les finques dels seus pares i arrenden les d’alguns propietaris sense relleu. Les dificultats són moltes, però el treball en cooperació ajuda a gestionar-les millor.Enguany, per primera vegada, cullen les Arbequines amb la màquina que acaben d’adquirir. L’orografia és complexa, carreteres, camins, accessos i espais per maniobrar sovint no són els més apropiats. Fa exactament tres dècades que les màquines veremadores començaven a operar a les vinyes de Catalunya. En pocs anys, els temporers van deixar de formar part de la verema, però l’olivera, omnipresent als secans, es continuava collint com en temps ancestrals.

En aquells anys, a Miravall (Juneda), un agricultor va erigir una petita plantació d’Arbequina regada i formada en palmeta, com els fruiters de l’època. Un altre agricultor, del Soleràs i bon coneixedor de la fructicultura per vinculació familiar, plantà oliveres en espatllera que regava amb aigua de la xarxa municipal.

Érem al novembre de l’any olímpic. Finalitzada la verema al Penedès i a iniciativa dels responsables del Centre de Mecanització Agrària (Departament d’Agricultura), es va transportar una veremadora a Juneda i després al Soleràs, a les parcel·les dels pagesos innovadors. La prova va ser exitosa: la màquina collia i transvasava les olives directament al remolc auxiliar, prescindint de tot esforç manual. S’obria la porta a la recol·lecció integral en continu.

Els fabricants de màquines s’hi van interessar i alguns productors van endegar plantacions intensives. No obstant, el veritable motor del canvi va ser l’arribada del reg de suport. El sistema Garrigues Sud, iniciat també a principis dels noranta, ha fet possible la substitució de les oliveres tradicionals per plantacions intensives, expandint les noves formes del cultiu a tota la zona regada.

El paisatge garriguenc i les formes de treball han canviat. L’olivera intensiva permet millors rendiments i retribucions, millorades per uns preus sostinguts que d’un temps a aquesta part acompanyen. Indubtablement, una oportunitat i providència per als joves agricultors.

Tornant a l’inici, la mort d’una persona jove és molt colpidora. El dol és intens per la família i els amics. És un daltabaix també pels companys, el poble i la comarca. Un jove agricultor amb empenta que estima la terra i el seu treball és inestimable en tots els sentits. El trist succés que acabem de viure ens fa valorar molt més aquelles persones que, malgrat les grans dificultats, fan de l’agricultura la seva professió i la seva vida. Hauríem de mirar molt més de prop l’agricultura, els seus actors i tot allò que faciliti la vida a les comarques interiors i contribueixi a la imperativa necessitat de reequilibrar la demografia del país.