Som Nadal!

No patiu, que aquest no serà el típic article de Nadal només ple de bones paraules i bons desitjos per a l’any que ve. I no ho serà fonamentalment perquè darrerament el Nadal s’ha convertit en una mena de trinxera sobre la qual ens hem de posicionar políticament a favor o en contra. I m’hi nego. Em nego a convertir-la en un argument que la polititzi. Prou polititzat està tot en una societat que sembla que, si no divideixes, no fas la feina. No faré del Nadal una arma per llançar contra ningú, sigui d’on sigui i pensi com pensi. Només diré, això sí, que el Nadal, una festivitat cristiana que celebra el naixement de Jesús, s’ha acabat convertint en una tradició que navega entre la cultura i la religió i que, a casa nostra, a Lleida, es viu amb tota la intensitat. Potser una mica desvirtuada per una certa sobredosi del consumisme, és cert, però sense perdre aquest esperit de pau i de compartir, que es manté i s’adapta als temps. Avui no celebrem el Nadal com ho feien els nostres avantpassats, segur, ni el celebrem com ho faran d’aquí a cent anys, segur, però el celebraran, n’estic convençuda. I vull pensar que mantindrà aquest esperit de pau, de família, de retrobament i d’escalf que avui i sempre ha representat el Nadal. El Nadal uneix, no divideix. El Nadal relliga i vincula persones, ni que sigui durant uns dies l’any. És patrimoni simbòlic i històric. Ens explica i ens honora. El Nadal aplega la família, famílies avui en dia diverses. Barrejades. Reconstruïdes. El gendre ateu, el company de la filla que es diu Mohamed i la tieta que no es perdrà la Missa del Gall sota cap concepte. Es parlarà de política i de llengua i no es tocaran aquells temes que els convidats saben que és millor no tocar. Es cuinaran les receptes tradicionals i es faran menús infantils, i s’adaptaran els plats als que no mengen porc o als que practiquen el veganisme. I tot serà a fi de bé, perquè el Nadal és una barreja de tradició i adaptació, al servei d’una essència que és el retrobament. Sortirem a comprar els regals pels carrers plens de llums i les botigues guarnides. Cantarem i farem el pessebre plegats. Guarnirem l’arbre i esperarem els regals a cop de garrotades per fer cagar el tronc i seguirem les carrosses dels Reixos amb la mirada brillant i neguitosa dels més petits. I no ho farem només perquè sentim la pulsió natural de fer el que sempre hem fet, sinó perquè volem que es continuï fent, alguns pel valor de comunitat i de la cohesió, i d’altres per la tradició cristiana i pel sentiment religiós. I ho farem, compartint i reivindicant tradicions arrelades a la nostra singularitat: fer cagar el tronc, celebrar Sant Esteve, posar el pessebre sense oblidar el caganer, esperar l’arribada dels Reixos, la Missa del Gall, menjar torrons, la sopa de galets, els canelons.. tradicions pròpies que ens connecten i ens projecten. Aquells elements més significatius que expressen la nostra singularitat i, per tant, la nostra pròpia aportació cultural al món. Si la diversitat és riquesa, contribuir a visibilitzar allò que identifica el Nadal a Lleida és enriquiment cultural, social i de comunitat. No hi podem renunciar i no ho farem. I no vull acabar aquest article sense desitjar-vos unes bones festes en companyia de la família i dels amics, i que tingueu una gran entrada d’any 2025. Bon Nadal, som Nadal!