Benvingut 2025, ‘Homo capitalis’!

Acomiadem el 2024 i donem la benvinguda el 2025 amb una realitat evident: les dinàmiques de poder marxen “vent en popa” i el model capitalista s’ha estès arreu del món. En els darrers 50 anys, països considerats “socialistes” com la Xina o el Vietnam han sabut incorporar algunes reformes i adaptar les seves economies a la maquinària global per impulsar el seu creixement econòmic a través d’un capitalisme dirigista. Entretant, molts països del sud global, sovint afectats per guerres civils i fam crònica, continuen sostenint la indústria manufacturera i l’exportació de matèries primeres, mentre els països del nord global perpetuen la resta: la generació i manteniment d’un deute financer crònic. En aquest context d’interdependència i consum massiu, ni tan sols les comunitats indígenes se’n deslliuren, ja que, directament o indirecta, s’han vist obligades a participar per sobreviure, sovint a través de l’expropiació de terres, la mineria o la imposició de sistemes econòmics externs, com en zones de l’Amazònia i del Canadà. En aquest panorama mundial, trobem algunes figures que són clau per al manteniment d’aquest engranatge. Una de les més destacades, deixant de banda tots els dirigents polítics mundials i tecnòlegs cotitzats, podríem afirmar que és Elon Musk, i no només per invertir en empreses tecnològiques amb un gran rendiment econòmic futurible, sinó perquè en l’actualitat està actuant com a interventor dels fluxos polítics mundials, fomentant dinàmiques controvertides a les xarxes socials amb la difusió de notícies enganyoses i interessades. En els últims mesos, no només està en la cerca i captura de la desregulació europea per afavorir les seves empreses a través de campanyes de promoció de la dreta europea, sinó que li hem de reconèixer que, molt probablement, amb la seva donació de 75 milions de dòlars i un disseny i planificació estratègica en campanya, hagi contribuït al fet que Donald Trump sigui de nou el president dels EUA. Aquest fet, a priori tan senzill, pot desencadenar i avivar certs corrents catastròfics que ja tenen prou envolada per se. Si fa uns anys Trump es proclamava contrari a la creença d’una crisi climàtica, avui n’està aprofitant les conseqüències per a fer geopolítica. En uns anys, si Groenlàndia es manté com a territori estratègicament viable malgrat el canvi climàtic, veurem noves rutes comercials transatlàntiques i l’Àrtic convertit en un nou camp militar de batalla amb la bandera dels EUA enlairada. Amb tot, Musk i Trump gaudeixen d’una impunitat que sorprèn. I és que podríem pensar que el capitalista és l’ésser més despietat i malvat que hi ha, atès que, en la ruta pel seu ascens, intercanvia veritats, persones, elements naturals, vida!, a canvi de destrucció, mort i porcions de poder, però sembla que no tothom ho percep de la mateixa manera. Vivim en un món on les persones s’han dissolt totalment en les dinàmiques capitalistes, en què les decisions que haurien de ser personals, els desitjos, i fins i tot les identitats, estan encoratjades per una lògica capitalista. En aquest context, l’Homo capitalis emergeix per convertir-se en una figura clau de la contemporaneïtat, en una personificació simbiòtica entre el capital i l’humà, entre la màquina i la persona, entre la finalitat i l’objecte. En el moment en què els interessos del sistema es converteixen en els propis, com és el cas de Musk i Trump, les accions particulars es tornen una part inextricable d’un engranatge de terror normalitzat. Benvingut 2025!