50 anys sense Franco i sense democràcia plena

És bon costum, a cada canvi d’any, de felicitar amb desigs i transmetent valors cívics universals comuns en tot tipus de societat, ètnia, religió i cultura: pau, justícia, llibertat, igualtat, fraternitat, respecte, solidaritat, i més si cal. Pel que fa a la política espanyola, el president Sánchez també ho vol celebrar fent campanya preelectoral ja pel 2026. De fet, el proppassat mes de desembre, aprofitant el Dia Internacional dels Drets Humans, ja anuncià que el 2025 seria l’any de la memòria democràtica. Aquest 8 de gener ha estat el primer acte inaugural del memorial al Museu Reina Sofía (i la monarquia ja absent des del primer moment!; excuses d’agenda que no tapen que “el rei va nu” i al cap porta amagat, dins la seua pròpia corona espanyola, el “atado y bien atado” franquisme, des del 1969 fins ara!). Al llarg de l’any hi haurà un centenar d’actes arreu; a part dels museus, també a les escoles, universitats, i més llocs, per tal de commemorar els “50 anys de llibertat a Espanya”, després de complir-se cinc dècades de la mort del dictador Franco i l’inici de la Transició espanyola (no se sap clar, ara per ara, si és cap al neofranquisme o la pseudodemocràcia). Tot i que el temps de Nadal ja ha passat, a la Moncloa i a la Zarzuela de Madrid encara estan amb la cantarella particular del “fum, fum, fum” en aquesta nova efemèride de lema “España: 50 años en libertad”; així expressat millor en castellà o espanyol perquè no es perdi el context reial i imperial, amb la traducció simultània ara al català, al revés com es fa al Congrés des del 2024 (sense passar de llengua vernacla, quan no prohibida i menyspreada per l’Estat, sense ànim real ni reial de reconeixement oficial ni aquí ni a la UE, “para conseguir el efecto” d’assimilació total “sin que se note el cuidado”). Així, parafrasejant les paraules del mateix president espanyol, en sorgirà el veritable missatge d’un farsant, blanquejador de la realitat, ara més clar i català: un “único objetivo” que és “poner en valor la gran transformación lograda en este medio siglo de democracia, y homenajear a todas las personas y colectivos que la han hecho posible”; de “ser una dictadura, pobre y aislada, a una de las democracias más plenas del mundo. (Després de 50 anys de Transició no s’ha arribat pas a una democràcia plena; encara hi ha dissidents polítics i civils reprimits amb exilis i presó, indultats, però inhabilitats, acusats de terrorisme i d’enriquiment patrimonial, però sense violència ni benefici ni malversació de fons públics existent; això sí, pagant despeses infames abusives i pendents de recursos judicials nacionals i internacionals, com el MHP Puigdemont junt amb els seus consellers Comín i Puig, encara exiliats i no amnistiats per prevaricació judicial).“Una economia moderna, abierta y sostenible, y una potencia internacional, comprometida con el europeísmo y la paz”. (Potència internacional de “fang de corrupció”, insostenible tot i l’espoli català; pau de pastanaga i barró! Feina tindrà el govern a reduir la jornada laboral, a educar i integrar la diversitat i a millorar els índexs d’atur dels pitjors de la UE, sobretot per al jovent; ni treball ni salari ni habitatge digne, i dependents dels pares sense jubilacions fins als 67 anys, amb pensions i ajudes insuficients). “Hoy, discursos de reivindicación de la dictadura profanan hasta el templo de la democracia que es el Congreso de los Diputados. El peligro de involución, por tanto, es real, y crece allí donde se pervierte el sentido de una de las palabras más hermosas de nuestra llengua, la palabra concordia”. “No hay concòrdia cuando se equipara a víctimas con verdugos, ni cuando se perpetúan mentiras històricas, y no hay concordia cuando se pactan leyes con los enemigos de la libertad y la igualdad”. “Vamos a velar para que ninguna ley de falsa concordia desvirtúe el deber de Verdad, de Justicia, de Reparación y garantías de no repetición que ensalza la Ley de Memoria Democrática”. (Veritat? No! Secrets d’Estat! Justícia? Cop a l’amnistia! Reparació? Ni dret d’autodeterminació!) I al País Valencià “fang”, des del 29 d’octubre passat, amb total impunitat, per incompetència política autonòmica i central. Democràcia? 50 anys més violant drets civils i polítics a Catalunya i als PPCC! Concòrdia? Ni “España en libertad” ni la “fraternitat” d’“El Govern de tothom”. Sí, II*II ! Bon any nou, pau i llibertat II*II i inclosos exiliats!