Farmacèutica, escriptora, poeta i pessebrista

El passat diumenge dia 12, en una lluïda matinal celebrada a l’Auditori Enric Granados, els pessebristes vam cloure el Cicle de Nadal 2024, amb el lliurament de Premis als 150 inscrits al Concurs de Pessebres, el XLIX Concurs Infantil i el XC concurs general: “Ha estat sens dubte una alta xifra de participants i amb pessebres de bona qualitat i gust artístic”, vaig recalcar en la meva salutació a l’inici de l’acte.Aquest Cicle de Nadal que vàrem tancar diumenge ha estat marcat, si em permeteu la immodèstia, per l’èxit de participació en tots i cadascun dels actes i exposicions. Només cal deixar constància dels gairebé 9.000 visitants que han gaudit de l’exposició de diorames i pessebres de la Capella del Peu del Romeu, la nostra seu social, que com a casa dels pessebres i del pessebrisme, s’ha consolidat ja com a punt de referència de les Festes de Nadal a la nostra ciutat. En la meva abreujada glossa, vaig referir-me al Pessebre com a representació artística i plàstica del misteri del naixement de Crist a Betlem, almenys així ho entenem i ho vivim els pessebristes. Però a casa nostra és a més a més història, tradició, art i cultura popular. No creieu que el nostre Nadal, sense pessebres, seria ben poca cosa? No ens hem de deixar desnaturalitzar les nostres festes i tradicions, aquest és el nostre propòsit i ens hi deixem la pell.Dit això, vaig creure just i necessari referir-me a una de les nostres sòcies més veteranes –ja ho eren els seus pares– que així ho va entendre i que malauradament ens va deixar el darrer dia de l’any; la farmacèutica, escriptora, poeta i pessebrista Rosa Fabregat. La nostra estimada Rosa ens acompanyà sempre amb el seu somriure, la seva bonhomia i elegant senzillesa. Acudia a tots els nostres actes i molt especialment al Pregó de Nadal al Saló de Plens del Palau de la Paeria. No us podeu imaginar, o sí, amb quina alegria va rebre el nostre encàrrec que fos ella la pregonera el Nadal de 2017, oferint-nos una magistral glossa intitulada La crida ancestral del Nadal, i la seva llum. Com a poeta ens feu el regal de dos poemes amb motiu del nostre 50 aniversari. Un l’intitulat Dolços infants amb lluernes, dedicat a la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume, festa que li encantava i l’altre, la nadala Cant de Nadal que, musicada pel mestre Pedro Pardo, fou estrenada al Pregó de Nadal de 2012. Com a homenatge i recordança vers la nostra ja enyorada Rosa, vaig cloure amb un fragment del seu poema Cant de Nadal, que tot seguit transcric:Dolç Infant de Mariaduus a Lleida cada anyla llum del teu estelque als lleidatansil·lumina.L’aigua del riuet fa de guia,i els ocellsi els infants,companyia.Oh! Dolç Infant de Nadal.L’escriptor Dostoievski, qui va retratar en la seva obra la Rússia zarista i considerat un dels escriptors més importants de la literatura universal, deixà escrit que qui guarda bons records de la seva infància està salvat. La nostra poeta guardava aquests bons records d’infantesa a l’entorn del pessebre, com ho deixà palès en el seu pregó i en aquesta bella nadala. Estem salvats, Rosa!!!