Civisme entre ziga-zagues

No és pas allò més habitual pensar en la transcendència, o en les possibles segones, terceres o quartes derivades que poden tenir moltes de les accions i moviments que fem cada dia, en la nostra activitat habitual.No practico pas la vida contemplativa, ni em dedico a fer meditació, però un dissabte d’aquests, entre la boira i el núvol, per anar des de l’aparcament de l’Auditori, al carrer de la Parra, fins al carrer Magdalena, vaig agafar, com altres vegades, un carrer que, després de la darrera reforma, baixa fent ziga-zaga, superant el desnivell com si fos una carretera de muntanya, fins al punt que, si hom va una mica de pressa, tan seguits i sobtats canvis de direcció li causen mareig.Però no era pas el cas, la tarda que comento, i mentre baixava anant d’aquí cap allà seguin l’itinerari marcat, em vaig adonar que el passatge és estret, només apte per a una persona, de tal manera que, si en coincideixen una pujant i l’altra baixant, cal que, la que sigui més prudent, s’aturi al revolt i esperi que arribi l’altra per a poder continuar.I així vaig treure la conclusió que una decisió urbanística, com és el disseny d’un carrer, potser sense haver-ho pensat, fomenta el civisme dels ciutadans. Diguem que, fins i tot, imposa l’obligació de pensar amb l’altre. Incentiva la reflexió, i obliga a pensar des del jo, i veure que hi ha altres que també caminen pel mateix carrer, i que també tenen dret a passar, el mateix que tinc jo.I, quan som en aquest punt, al mig del carrer, faci fred o calor, amb pluja, sol o boira, hem de decidir què fem: si continuem caminant fins a topar amb l’altre, o bé, si ens parem en un lloc on puguem passar els dos, l’esperem, i continuem...La ziga-zaga és un gran incentiu per a pensar, i també, per treure la vista del mòbil, i actuar amb civisme, respectant els demés.Però encara n’hi ha més. No s’acaba amb l’aturada i la reflexió. Aquesta acció tan senzilla ens dona ocasió també a esperar i a mirar l’altre mentre l’esperem, a interactuar, a comunicar-nos amb la mirada i el gest, en definitiva, a ser amables, i també, a saludar-lo, a dir “bon dia”, o “bona tarda”, expressions a vegades sorprenents i revolucionàries, sobretot si hom les diu davant de gent distreta, perduda entre les anomenades xarxes socials, que tant de temps fan perdre a més d’un.I, també a dialogar, potser breument, potser només per a dir que fa calor, o que avui no fa tant de fred. Tenim moltes possibilitats per a fomentar la convivència i la solidaritat sense esperar que s’encenguin els llums que acompanyen les Festes de Nadal. Les ziga-zagues que cal fer per anar des del carrer Magdalena al de la Parra, i viceversa, en són una.