Ens ha deixat Mia Alberdi

Divendres passat ens va deixar el Josep Maria Alberdi, autor d’En Patufet i de L’infantil/Tretzevents a finals dels 60 i principis dels 70, on signava els seus treballs amb el nom de Mia Alberdi.Amb un traç de línia clara, en el dibuix d’Alberdi conviu la influència de la bande dessinée francobelga amb els trets més característics de “la historieta” del nostre país. Donava vida a diversos personatges entranyables que reflectien la realitat de l’època amb unes escenes tan tendres com crítiques, però sobretot divertides a ulls dels infants. Personatges com el senyor Esteve i l’Estevet, les il·lustracions del senyor Josep, van adquirir un paper particular dins d’En Patufet, però també omplia diverses seccions de la revista mostrant el seu domini i versatilitat fent humor gràfic, tires còmiques, historietes de pàgina sencera, il·lustracions de relats i portades.En aquells anys va compartir pàgines amb autors de renom com: Escobar, Peñarroya, Perich, Fer, Jan, Beá, Batllori, Muntañola, Ivà o García Lorente entre altres.Però el treball a En Patufet venia precedit per una etapa brillant i memorable a la revista L’infantil/Tretzevents. Una publicació per promoure la cultura catalana en la postguerra, un temps on l’edició de revistes en català era prohibida, per tant, aquest tipus de revistes solament van poder veure la llum amb l’aixopluc de l’Església catalana. Aquesta segona etapa de la revista L’infantil es nodria de grans referents europeus com Tintín d’Herge, l’Astèrix de Goscinny i Uderzo o l’Spirou de Franquin entre molts altres noms destacats del mercat francobelga. Però també d’autors i autores catalanes destacant en els primers números noms com Josep Coll, Mercè Llimona, Albert Rué, Gin, Pañella, Blasco o el mateix Mia Alberdi. Als anys 80 i ja com a veí de Lleida, la llavor artística de Mia Alberdi, fructifica en una extensa obra pictòrica, bona part d’ella amb aquarel·les, que com ens recorda el seu fill Carles, també artista, representen múltiples racons i persones de la nostra ciutat, especialment la Seu Vella. El nostre estimat Josep Maria Alberdi, que també era un gran amant del cinema, va explorar el món de la realització creant diferents curtmetratges, algun d’ells premiats, com és el cas de Boira dura amb Santi Caufapé o Don José María. Aquestes festes de Nadal, gràcies a la Marta, vaig poder trobar-me amb el seu pare, en Josep Maria, i a una parella d’il·lustradors encisadors: la Neus Gorriz i l’Albert Rué. Més enllà de la calidesa de la trobada a nivell personal, vaig adonar-me que hi havia tota una generació d’artistes que han tingut un paper fonamental en la història recent de la nostra cultura i que corren el perill, tant ells com la seva obra no siguin reconegudes i caiguin en l’oblit. Un d’aquests noms ha estat veí de Lleida durant les darreres dècades, i no hem estat conscients de la seva presència. Una presència sempre discreta i humil. Mia Alberdi, que va despertar somriures en els rostres de milers de nens i nenes catalanes, llegint historietes en la seva llengua materna, es mereix que es reconegui la seva empremta recuperant el seu treball i valorant la seva trajectòria.