El multiculturalisme ha mort

Nietzsche afirmà a La gaia ciència que “Déu ha mort!”, referint-se al referent absolut, que havia deixat de tindre sentit, en què dipositàvem les nostres esperances, consolàvem les nostres pors, fonamentàvem els nostres sabers i donàvem sentit a la nostra vida. O, si més no, havia deixat de tindre el sentit que havia tingut fins aleshores. I en la mateixa obra, unes línies més avall, afegí que “aquest esdeveniment enorme encara fa camí i avança lentament”. Efectivament, encara avui aquest esdeveniment que és la “mort de Déu” encara està en procés, i per això mateix encara avui necessitem idees metafísiques per donar sentit a les nostres vides. Entre aquestes hi ha la del multiculturalisme, que és una idea que en alguns contextos és vista de manera tant religiosa i pregona com la idea de Déu de què parlava Nietzsche. És el multiculturalisme la nostra Ítaca? És el multiculturalisme el resultant d’una llarga història de lluites per arribar a una societat igualitària, sense diferències per qüestions de raça, gènere i condició de tota mena? Trobem en el multiculturalisme la personificació de tota inclusió possible? Això si més no és el que pretenen alguns, que ens canten les virtuts del multiculturalisme i celebren que hi visquem. L’exemple més clar de multiculturalisme en el nostre entorn més immediat és la ciutat de Barcelona, forjada des de fa una dècada per l’univers dels Comuns. Ada Colau es presentava a les darreres eleccions de 2023 fent balanç de la seua gestió afirmant que “durant els darrers vuit anys Barcelona ha obert camí demostrant al món que unes ciutats democràtiques, igualitàries i feministes són possibles”. La Barcelona multicultural era i és una realitat. Una ciutat “feminista”, “pacificada”, “verda”, “sostenible” i “integradora”. Pertany també a aquest mateix univers ERC. Només cal recordar les declaracions de l’anterior president de la generalitat Pere Aragonès quan referint-se als nous catalans originaris del Magreb feu un pas més i afirmà que “sou Catalunya, no cal que us integreu”, paraules que el president actual de la Generalitat i màxim responsable del PSC, Salvador Illa, ha subscrit en seu parlamentària. Els fets, tanmateix, confirmen que el virtuós multiculturalisme no només no és aquella societat somniada, sinó que és, per a alguns, un pretext per a continuar fent i vivint de la política, i, per a la gran majoria, la constatació d’un final: d’un model de país, d’una llengua, d’una cultura i m’atreviria a afegir d’un model de civilització. Per tot això, doncs, afirmo que el multiculturalisme ha mort, malgrat que encara fa camí.. Hem de denunciar sense embuts que la societat multicultural és un sense sentit. És una entelèquia a la qual hem dedicat tots ja massa energies i no n’hem obtingut més que contradiccions. És fins i tot un deure moral fer tabula rasa per poder deixar enrere el món metafísic en què estem instal·lats. Com a mostra, la posada en escena del president Puigdemont i l’integrador Oriol Junqueras dins un cotxe amb una matrícula evocant l’1 d’octubre. Tot i que a hores d’ara res pot superar l’espectacle dels darrers premis Gaudí, tota una reivindicació de la Catalunya multicultural.