Almacelles es planta: la revolta que va fer trontollar la visita reial de 1906

Fa uns dies, mentre buscava informació a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), vaig topar amb un recull de premsa del febrer de 1906 que aportava més dades sobre aquells anys de construcció del Canal d’Aragó i Catalunya. Aquest relat ens transporta a un episodi intens i significatiu de la història d’Almacelles, que reflecteix la desesperació d’un poble davant la manca de feina, d’aigua i d’esperança.

En aquelles primeres setmanes de 1906, l’atenció mediàtica se centrava en la imminent visita del rei Alfons XIII, prevista per inaugurar el tram aragonès del Canal d’Aragó i Catalunya. El monarca havia d’arribar a primera hora del matí del 2 de març a Montsó en un tren especial i visitar diverses obres hidràuliques. A més, estava previst un dinar amb autoritats a Almacelles, el primer municipi català que rebria l’aigua del canal.

Tanmateix, mentre es preparaven els actes oficials, la situació a Almacelles era ben diferent, ja que tot apuntava a una nova revolta que recordava les del segle XIX, arran dels constants retards en la construcció del canal. Aquesta vegada, però, la indignació sorgia per la paralització de les obres a la part catalana a causa de modificacions en el projecte.

L’aturada deixava moltes famílies sense feina en un moment en què quatre anys consecutius de males collites havien esgotat els recursos, i els jornalers tampoc trobaven ocupació. Tot plegat generava un clima de gran tensió popular. A més, la manca d’aigua corrent obligava a transportar-la en tren des de poblacions veïnes, fet que agreujava encara més la situació.

La desesperació va portar els obrers a protestar aquells primers dies de febrer a la plaça de la vila i davant de l’Ajuntament per exigir solucions immediates. La seva demanda era clara: reprendre les obres del canal per garantir feina i, amb ella, el pa i l’aigua que tant necessitaven.

Davant la creixent tensió i angoixa, l’alcalde, Pau Boix, va reaccionar amb determinació. Es van enviar missatges urgents al Ministeri d’Obres Públiques per agilitzar el nou projecte i reprendre les obres al més aviat possible, mentre des de Lleida i Madrid també es feien gestions per pressionar el govern de l’Estat.

Finalment, el dinar amb les autoritats a Almacelles va ser suspès. L’argument oficial fou l’aparició d’un brot d’epidèmia de pigota que afectava 12 persones, tot i que, davant l’escenari de protestes que vivia la població, també es podria especular que la decisió es prengués per garantir la seguretat de les autoritats.

La visita reial fou traslladada a l’estació de Raimat, on les autoritats almacellenques van poder informar el rei sobre la situació crítica que es vivia i la necessitat urgent de reprendre les obres. Aquella trobada va donar fruit, ja que pocs mesos després, el Congrés va aprovar la modificació del projecte del canal a la part catalana i va destinar-hi un pressupost de 12 milions de pessetes per reactivar les obres.

Aquesta decisió no només va portar feina als habitants de la població, sinó que va garantir l’arribada de l’aigua a Almacelles el 2 de març de 1910 i, anys més tard, a altres municipis del Segrià. Aquest episodi és un reflex dels sacrificis i esforços d’un poble que lluitava pels seus drets bàsics enmig de l’adversitat.

D’aquí a unes setmanes, quan celebrem la Festa de l’Aigua del 2 de març, que no només commemora l’arribada del progrés amb el canal, sinó que també ret homenatge als homes i dones que van lluitar incansablement per fer-ho possible.

Notícia a a 'El Ideal'