L’autocomplaença, enemiga del bon govern

A començament d’any es van aprovar els pressupostos de la Paeria. I la regidora d’economia els va defensar com els «pressupostos de la llum», de la «ciutat alegre» que se suposa que sentim quan sortim al carrer, en contraposició a la foscor en què vivíem, diu, en el mandat anterior. No ho sé, què voleu que us digui. Jo ni veia llavors tanta foscor, ni veig ara tanta llum. Més aviat seguim amb una ciutat amb llums i ombres. I em preocupa que el govern acabi creient-se la seua propaganda i, enlluernat pels seus titulars, s’oblidi que tenim encara molta foscor a esvair.La de la inseguretat, com ens han reclamat al darrer ple els veïns i veïnes de l’Horta. I com ens reclamen els de la resta de la ciutat també. I aquí seguim demanant al govern una revisió d’un Pla Local de Seguretat que és evident que està sent ineficient. En part, perquè oblida que, juntament amb la revisió de penes i l’increment de dotacions policials, hi ha tota una sèrie de mesures, com la de la justícia restaurativa –la que posa el focus en la víctima i en la reparació del mal que se li ha fet–, que estan donant molt bons resultats en altres llocs, mentre aquí ni tan sols en parlem.La “ciutat de llum i alegria” que pregona el govern tampoc no lliga gaire amb la brutícia que s’acumula en massa llocs. Celebrem que per fi l’ajuntament posi en marxa campanyes de conscienciació. Fa tant que les demanàvem! Però fem passes enrere en la recollida selectiva i no hem vist tampoc cap actuació per promoure la reducció de la quantitat de brossa que generem. Tampoc no ens sembla que la ciutat alegre de què ens parlava la regidora d’economia sigui la ciutat amb uns impostos municipals dels més cars de Catalunya, especialment després de la pujada de la taxa d’escombraries. Que sí, que s’havia d’apujar perquè la llei ens diu que el servei d’escombraries s’ha de pagar amb els diners de la taxa. Però llavors s’hauria pogut rebaixar l’IBI, com vam proposar. Que una de les raons per tenir-lo tant car era precisament poder cobrir la part del servei d’escombraries que no cobríem fins ara amb la taxa. Però no. Alegria! I la sensació de la regidora d’economia que la ciutat té més vida? Deu anar per barris. Perquè la realitat és tossuda, i potser el que ha canviat els darrers anys, i més que canviarà amb la política urbanística de l’establishment sociojuntaire, és la segregació urbana de la ciutat, amb un benestar que es va traslladant a zones de nova construcció, mentre l’empobriment que havíem permès concentrar al Centre Històric i la Mariola, no només no remet, sinó que es va escampant al Clot, Universitat, Escorxador, Instituts, Noguerola.. I això no hi ha propaganda de Barris Vius que hi posi remei si no hi ha inversions en rehabilitació i en plans socials que no s’esperen en el curt termini. Ho hem vist en la negativa del govern a acceptar algunes esmenes al pressupost que proposàvem per reforçar la intervenció social i la rehabilitació d’habitatges. O en la seua inacció per mobilitzar els pisos buits de molts carrers que van perdent vida.I el benestar ambiental? No s’espera cap mesura per reduir significativament el trànsit i la contaminació que genera. I, última novetat, just aquests dies que amb la boira la contaminació s’estanca sobre la nostra ciutat. El govern aposta per renunciar a 16.000 m2 de zona verda a Pardinyes i els trasllada a.. sabeu on? Al polígon dels Frares, just davant la factoria de tractament d’animals morts que inunda de pudor la nostra ciutat. Així que ja ho sabeu, ciutadans alegres. En lloc de poder gaudir de zona de jocs i verd al barri, podem anar a passejar al polígon respirant aires d’animals morts.Quina llum!