Amb nom de dona

Si vostès van a París, és fàcil que visitin el Panteó de les persones il·lustres, i que està a prop dels Jardins de Luxemburg. Allí hi descansen 81 persones que han contribuït al creixement de França al llarg de la història. De totes les tombes, n’hi ha una d’especial, la de Marie Skłodowska, més coneguda com a Marie Curie. La seva tomba està plomada perquè, encara avui, el seu cos emet radiacions. D’aquelles 81 persones, només 6 són dones. Com que res passa perquè sí, avui se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, un dia que és relativament recent, i busca reivindicar les investigadores i la seva tasca. Segur que si algú els pregunta per científics és fàcil que pensin en Einstein, Darwin, Newton o Fleming. És estrany que en aquesta primera llista s’hi coli algun nom de dona. A menys que preguntem per alguna investigadora. Aleshores, gairebé tothom contesta ràpidament el nom de la científica polonesa considerada la mare de la física moderna. Però més enllà de Curie, cal reconèixer el llegat de Rosalind Franklin i el seu paper en el descobriment de l’ADN, o el paper d’Esther Lederberg en el descobriment del funcionament dels gens. En molts casos, els seus descobriments van acabar en un Premi Nobel, però que guanyaven els seus companys d’investigació. Elles restaven en un segon pla. De fet, sols el 3% dels guardonats amb el Nobel en Ciències són dones, i fins i tot en algun cas s’ha exclòs una dona del premi pel fet de ser-ho. La igualtat d’oportunitats requereix una discriminació positiva perquè cada cop hi hagi més dones responsables de laboratoris i liderant grups de recerca. Calen polítiques reals de conciliació, de reconeixement de la feina feta i que acabin l’abús que encara avui moltes companyes pateixen. Necessitem més dones com Rita Levi o Margarita Salas, que inspirin i mostrin un camí a seguir. Ara que la majoria d’estudiants de les carreres de ciències de la salut i de la vida són dones, veurem si en uns anys hem aconseguit invertir la tendència i, com és lògic, que la majoria d’investigadores de l’àmbit siguin dones. Ciència és un nom de dona, com el de Marie, Lise Meitner o Hipàtia d’Alexandria. Sempre ho ha estat, malgrat que ens hagin intentat convèncer del contrari.