Paraules al meu amic Jesús Serna, ‘in memoriam’

Hi ha persones que, amb la seva manera de ser, transformen tot el que toquen, i que, quan marxen, deixen una empremta inesborrable. El Jesús era una d’aquestes persones. Un home bo, honest, íntegre, generós, sempre amb un somriure als llavis, educat, apassionat de l’esport i concretament del tennis. Per uns, una font inesgotable de saviesa i bondat, per mi, un amic lleial, excepcional, fidel i un referent en el món de l’esport i en la vida.Veterinari de professió, Jesús, has dedicat la teva vida a cuidar els altres, les persones més desfavorides. La teva família sempre ha sigut el teu gran tresor, el teu refugi i la teva força: l’estimada esposa Dioni, també gran esportista i tennista; les filles Cati i Merche i el fill Jesús, nets i besnets, que han gaudit de la teva infinita bondat i amor.Durant els darrers anys, sempre has presumit de ser el jugador en actiu més veterà del club i possiblement de Catalunya (95 anys) i també el més feliç, i encara treies forces per ensenyar, per compartir, per donar. La teva tasca com a voluntari a la Creu Roja, donant classes i ajudant immigrants a integrar-se mitjançant l’educació, era per tu una font de vida. Ajudar els altres no era una càrrega, sinó una injecció d’energia i vitalitat. Creies fermament que la vida és més fàcil si treballem per fer feliços els altres. Amb la teva infinita amabilitat, humilitat i empatia, Jesús, ets d’aquelles persones que has deixat una marca profunda en tot aquell que et coneixia. Per mi, formaves part d’un grup d’amics excepcionals del Club Tennis Lleida, els meus catedràtics de vida, aquells que, tot i superar els 80 i 90 anys, continuàveu ensenyant amb el vostre exemple. Sempre seràs un referent per a futures generacions. Tu i la teva dona Dioni sempre heu estat un exemple de lluita, de superació, de mirada endavant amb optimisme i determinació.El tennis no era només una afició per a tu, sinó una manera de viure i de compartir. A través del tennis, juntament amb la Dioni, has construït amistats indestructibles, transmetent valors com ara el respecte, la perseverança i la importància del treball en equip dins i fora de la pista, i demostrant que l’esport és una escola de vida. Per això el Club Tennis Lleida ha sigut sempre casa teva. Aquí gaudies, competies i comparties experiències i, sobretot, estimaves i et senties estimat. També t’encantava fer gimnàstica, jugar a la botifarra, al mus i al dòmino, i passejar per Torredembarra al costat del mar, o simplement conversar amb la gent, amb amics, compartir moments, escoltar i ser escoltat. Deies molt sovint que sentir que algun company et deia bon dia o adeu, Jesús!, era una cosa bonica. I avui, amb el cor encongit, nosaltres et diem aquest adeu.Tres dies abans de marxar, vaig tenir l’honor de parlar amb tu pel mòbil quan estaves a l’hospital, amb la teva serenor i lucidesa habituals, amb una veu suau però ferma, i em vas regalar unes últimes paraules plenes de saviesa. Em vas demanar que, com a president del Club, m’acomiadessis, donés molts records i una forta abraçada a tots els socis/es, perquè ells i el club han format part de la teva vida i els trobaries molt a faltar. I també em vas fer una recomanació: que jo continués sent una bona persona. Quan et vaig dir que volia anar a veure’t a l’hospital, em vas respondre, amb aquella calma tan teva: “Tranquil, José Luis, tindrem molts anys per veure’ns”. Paraules senzilles, però carregades de significat. Paraules que guardo al cor, com un record inesborrable d’una amistat sincera i d’un llegat que continuarà viu entre tots nosaltres. El teu somriure mai no s’apagarà.Quina gran lliçó, quin gran amic. Jesús, avui t’homenatgem amb el record viu de la teva bondat. Mai t’oblidarem. Mai deixarem de trobar-te a faltar i et recordarem cada dia, amb el mateix afecte que tu ens vas regalar sempre. Ens queda el record viu de les teves paraules, dels teus consells, de la teva manera de ser. Tens la nostra admiració i estima infinites. Descansa en pau, estimat Jesús. La teva llum sempre romandrà entre nosaltres.