José Chaverri, el petit Gaudí de la Franja

Poc es coneix de la vida d’aquest insigne constructor, i molt menys valorat encara és el seu llegat arquitectònic, un dels més desconeguts però, alhora, un dels pocs referents destacables del modernisme aragonès a les nostres contrades. José Chaverri Ezquerra va néixer a Binaced (Osca) el 1901. Als tretze anys va marxar a Barcelona on va cursar els tres anys de peritatge en tècnica industrial a l’Escola Superior d’Arts i Indústries. Acte seguit, se’n va anar a Madrid, on obtingué el títol en peritatge artístic industrial a l’Escuela de Artes y Oficios Artísticos. El modernisme fou l’estil amb el qual José Chaverri aviat es va sentir més identificat. Els seus viatges a Barcelona sovintejaven i s’imbuïa d’aquell corrent arquitectònic a cada visita que feia. Per ell era una fantasia que volia posar a la pràctica tan aviat com li fos possible.Amb dinou anys acaba els estudis i s’instal·la a Almacelles de la mà del contractista d’obres de la vila, Jaume Aldabó Montané. Aviat se li encomana el primer encàrrec: l’oficina local de Correus. Enllesteix ràpidament el projecte i situa en una de les principals entrades de la població la coneguda Casa del Carter: referent de propis i estranys que veuen en aquell xalet un edifici senzill però ple d’elements modernistes. Aquell primer projecte suposà el tret de sortida d’una infinitat d’encàrrecs més. Un dels més importants fou el projecte del Gran Hotel Banzo (1925) de Montsó. Comença a fer edificis importants, tant a Almacelles –on residia– com a Montsó, on vivia la resta de la família. L’any 1927 inicia a Montsó la coneguda com a Casa Chaverri, un univers de línies corbes, torratxes cantoneres, balcons rodons, forja en moviment i un estil a mig camí entre el modernisme amb tocs neogòtics i certes referències d’un historicisme afrancesat. Tant fou l’èxit d’aquell edifici que se li encomanen dues cases més a Almacelles: la Casa de Ca la Sisca (1928) i la Casa de Cal Vilanova (1929). Ambdues cases segueixen aquest modernisme tardà al qual se li comença a afegir algun tret noucentista o d’un classicisme més acadèmic.La dècada dels vint seran anys de viatges continuats a Barcelona on col·laborarà amb arquitectes clarament noucentistes com el lleidatà Adolf Florensa, Josep Goday, Jaume Torres o Francesc Guàrdia. Deixa de banda el modernisme i aposta clarament per les línies sòbries, per la senzillesa i la racionalitat. Seguint aquest nou estil s’hi deixa veure la influència que triomfava a l’altra banda de l’Atlàntic: l’Escola de Chicago. Barcelona fou, possiblement, l’única ciutat de l’Estat on aquest corrent va reeixir sobre manera i del qual en tenim bons exemples a la Via Laietana. José Chaverri, influenciat per aquest nou estil, l’adopta com a seu i abandona per complert el modernisme dels primers anys. L’any 1931 realitza un dels primers projectes que trenca amb el passat. Jaume Aldabó, el contractista d’obres d’Almacelles amb qui treballava, li encomana una nova casa: la Casa Coscollà, el primer de molts projectes en què José Chaverri apostarà clarament per les línies rectes i la simetria. Destaca, a més, el Cine Goya de Montsó (1940), amb l’ús cada cop més habitual del maó caravista; els tocs historicistes que aplica a l’elegant torratxa cantonera de la Casa Español (1947), també a Montsó; o la Casa Campo (1950), amb un joc de filigrana amb maó massís que imita l’antiga tradició aragonesa.L’any 1935 es casa i decideix establir-se definitivament a Montsó. Treballarà especialment en nombrosos projectes d’edificis que sorgiran en els nous eixamples de postguerra a les ciutats de Saragossa i Madrid. Col·laborarà amb els serveis tècnics d’algunes administracions i als 57 anys se li diagnosticarà una malaltia degenerativa que l’apartarà paulatinament de la vida laboral. Finalment, l’any 1971, moria a la seva ciutat de Montsó, deixant un llegat d’incalculable valor i edificis que, encara avui, fan que siguin admirats i dignes de menció d’un arquitecte afí a un modernisme tardà i a un noucentisme en aquest racó del país.