Aquest problema no em surt (a la primera, no te’n sortiran gaires; per això en diuen problemes)

Els problemes, ben triats, podrien solucionar moltes classes de llengua. I és que, si entre tots els recursos que conec per ensenyar a llegir i a escriure, me’n feu triar només un, escullo els problemes.

Un problema m’ho dona tot perquè de tot en puc fer un problema. És el forat negre perfecte. Hi puc encabir qualsevol aprenentatge lingüístic que m’interessi perquè dona sentit al procés: neix de la necessitat de saber, s’alimenta de la necessitat de trobar, posa a prova la necessitat d’estratègia i, finalment, evidencia la necessitat de resposta. Deixa’m reivindicar els de les dades irrellevants i els irresolubles. La llum a la mirada d’un alumne que descobreix que un problema no té solució pot arribar a il·luminar tota l’aula.

Llegir problemes és un dels rituals d’iniciació a la lectura més poderosos que es puguin dur a terme. Individual o col·lectiva, la cerimònia debilita, fins a trencar-les, les cadenes de la lectura mecànica per alliberar el camí cap a la lectura conscient. Saber llegir les preguntes amagades per respondre les explícites! No se m’acuden gaires habilitats millors per a la vida.

Els problemes t’estalvien buscar dictats alternatius. Si allò que es persegueix és la millora efectiva de l’ortografia i de la puntuació, els problemes poden controlar bona part dels símptomes de la pandèmia. Sense massa despesa, ni en fitxes ni en personal. Si del que es tracta és d’enriquir el nostre vocabulari i la nostra sintaxi, us sorprendria la versatilitat del problema més senzill.

Cada cop que t’enfrontis a un problema, abans de començar a llegir-ne l’enunciat, has de recordar quina és la naturalesa del teu adversari: no és un exercici –tot i que et farà exercitar nombroses habilitats–; tampoc és un seguit de càlculs més o menys complicats –tot i que els necessitaràs per poder oferir una solució numèrica–. Un problema és un repte a la raó i als sentits, sobretot al comú. I pensa que el repte creix, com a mínim, en proporcionalitat directa a la llargada de l’enunciat. Per encarar el desvalgut sumo-resto-multiplico-o-divideixo, et caldrà tenir paraules. Doneu-hi els tombs que vulgueu: llegir problemes i generar-ne de nous hauria de ser obligat a totes les classes de llengua. Deixar creure als alumnes que eren de ciències o de lletres va ser el primer gran pecat sense penedits.