La lluita per les dades

Els usuaris dels sistemes tecnològics connectats a Internet, els cercadors, les xarxes socials, i d’altres plataformes similars, posem avui dia les nostres dades a la intempèrie i sense control, de forma que poden ser utilitzats per tercers a conveniència. Cap de nosaltres (o pocs) és conscient que entrant en una xarxa social, o en altres llocs similars, les dades personals queden allí perfectament i perpètuament enregistrades per a ser usades quan convingui.

I tampoc no som gaire conscients que quan s’entra en una aplicació (una app) que pugui descarregar-se des d’Internet, cada cop que l’emprem, el contingut del nostre ordinador pot quedar a disposició del proveïdor de l’aplicació.

A més, tampoc no llegim amb detall (i jo el primer) les condicions dels proveïdors tecnològics dominants (Amazon, Apple, Microsoft, Google, Facebook, Baidu, Huawei, Alibaba, Tencent o Xiaomi), en el moment en què sol·licitem l’actualització d’alguns dels seus sistemes.

Això implica un domini de les persones a través d’aquestes empreses tecnològiques, cosa que denuncia des de fa temps el Center for Humane Technology, que ja el 2023 alertava en aquest sentit: “Pel que respecta a la intel·ligència artificial, ¿quin tipus de normativa podríem necessitar per a abordar aquesta nova classe de tecnologies en ràpid desenvolupament? ¿En què es diferencien la regulació de la intel·ligència artificial i l’actual disbauxa tecnològica en general, de la regulació dels avions, els productes farmacèutics o els aliments?, ¿i com es pot garantir que qüestions com ara la seguretat nacional no es converteixin en una justificació per a sacrificar els drets civils?”.

I concloïa el document amb aquesta asseveració: “Les respostes a aquestes preguntes s’estan plantejant en temps real. Si esperem que apareguin més danys de la intel·ligència artificial abans d’establir una normativa adequada, podria que fos massa tard.”

La Xina està decidida a tenir la supremacia en aquest nou espai tecnològic. De fet, el juliol del 2017 les autoritats xineses van anunciar un agressiu programa d’inversions en aquest camp: 15.700 milions de dòlars fins al 2030, a part de les inversions de les seves empreses tecnològiques pròpies.

De fet, estem confrontats a un nou context geopolític, en el qual només competeixen la Xina i els Estats Units. Europa, com en tants d’altres camps, va darrere, degut a la falta de cohesió regional, perquè cada estat només cerca el seu propi interès.

Un context en què una mastodòntica Comissió Europea reparteix fons de forma ineficient, basant-se en compromisos polítics amb els estats membre, però sense tenir prou presents les veritables necessitats dels ciutadans i les de les empreses europees en aquest camp tecnològic de present i de futur.

Això prefigura una democràcia imperfecta que cada cinc anys crida a votar uns ciutadans que, majoritàriament, no saben res del que a posteriori es farà amb el seu vot i amb els seu diners.

Mentrestant, el món avança molt de pressa i al maquinari, amb les grans potències de processament que tenen actualment, cal sumar els sofisticats programes d’intel·ligència artificial ja existents, que poden usar-se per a mediatitzar i controlar els ciutadans amb diversos mètodes. Un poder que ja ara, però encara més en el futur, s’estendrà al control polític, social i econòmic, constituint la característica més determinant del cibermon del segle XXI. Un poder aliè a qualsevol filosofia que no sigui altra que aconseguir el poder total pels mètodes que puguin posar en pràctica els qui tinguin el poder. I tot això passa perquè el món ha deixat la filosofia al marge. Sembla que només importa el control econòmic o social a curt termini. I aquest estat de coses s’ha anat bastint a poc a poc, però amb determinació, des de fa molts anys.

La cultura occidental va abandonar ja fa temps els seus fonaments filosòfics, és a dir, la base humanista judeocristiana que ens va afaiçonar, tot endinsant-se en nous camins que posen la tecnologia al centre de la vida de les persones, i a l’ésser humà al centre de l’univers. Estan les democràcies representatives en perill?