El deute autonòmic i l’Estat del benestar

Catalunya ha estat i és un motor polític rellevant en el desenvolupament de l’Estat autonòmic. Així ho torna a demostrar avui amb l’impuls d’un nou model de finançament i la proposta de condonació de bona part del deute autonòmic. Com és habitual, d’acord amb la naturalesa federal del nostre sistema, aquests avenços es produeixen pel pluralisme polític aparellat amb la seva descentralització i, en aquest cas, és fruit del pacte a què ha arribat el Govern del president Sánchez amb ERC, en el cas del deute autonòmic, i del president Illa amb el mateix partit, en el cas del finançament singular.

Les autonomies han anat adquirint al llarg dels anys força competències en matèries que afecten la vida quotidiana de la ciutadania, com la sanitat, l’educació i, en el cas català, amb competències pròpies en matèria de llengua, seguretat i d’altres que tenen a veure amb la singularitat del seu autogovern.

Per això, la millora del finançament que impulsa el PSC és per garantir el desplegament de l’estat del benestar a Catalunya i la institucionalitat pròpia de la Generalitat.

D’altra banda, la proposta de condonació del part del deute, situat en més de 17.000 milions d’euros per a Catalunya, esdevé un acte de justícia per a les administracions territorials que durant els governs del PP de Rajoy van ser maltractades, amb sobreendeutament i reducció de transferències, com a resposta a la crisi financera.

El govern de coalició del president Sánchez ha demostrat que, davant de problemes econòmics derivats de crisis com la guerra d’Ucraïna, la inflació o la pandèmia de la covid-19, es poden articular altres respostes, més justes i amb més recursos, que han suposat 300.000 milions d’euros més per a les autonomies, respecte dels aportats per l’anterior govern del PP. La condonació de part del deute autonòmic fa un pas més en la bona direcció perquè administracions com la Generalitat tinguin més autonomia financera, guanyin credibilitat en els mercats financers i, sobretot, puguin centrar els seus esforços a finançar serveis públics essencials, com la sanitat i l’educació. Per això, no s’entén la negativa de Feijóo a aquest pacte, com tampoc es va entendre la seva oposició a apujar les pensions i bonificar el transport públic. El PP es torna a equivocar, posant per damunt els seus interessos tàctics per sobre dels interessos dels ciutadans de les autonomies on governa. Esperem que la resta de forces polítiques estiguin a l’altura dels seus representats.