Jo no sé redactar (I)

Redacteu tal. I el resultat és aquell full (o mig full o quinze línies escrupolosament comptades) que acaba explicant, gairebé sempre amb els mateixos errors i gairebé sempre amb els mateixos encerts, què vam fer el cap de setmana passat o què ens agradaria ser de grans.

La qüestió no és l’originalitat del tema o la llargada de l’escrit, ni tan sols la supervisió d’uns pares més o menys creatius; la qüestió passa per saber on volem arribar, d’on partim i com avancem. Si la revisió de textos es limita a una correcció ortogràfica i a un genèric comentari en vermell que ens anima a continuar o evidencia les nostres limitacions organitzatives, amb sort tindrem a les mans una redacció sense faltes d’ortografia i, amb més sort, una redacció ben puntuada.

Escriure pot arribar a ser un art, però d’artistes hi ha els que hi ha i no entrarem a discutir les proporcions exactes de genètica i d’hores. Ara i aquí, m’interessen els artesans de la llengua, els d’ofici. Arribar a produir textos que se’n guanyin el nom –com fabricar cadires– és un procés que es pot ensenyar i es pot aprendre. Es tracta d’objectius, recursos, pràctica i avaluació de resultats.

Els objectius han de nàixer de la necessitat pròpia o aliena d’expressar o de seure i els recursos de què disposi cada mestre artesà només serveixen si sap posar-los a disposició de l’aprenent. Pel que fa a la pràctica, la concebo responsabilitat de l’aprenent només si va acompanyada d’un tutoratge real. L’avaluació, finalment i sempre, depèn de qui llegeix o de qui seu: Pensi que l’aprenent hi ha dedicat moltes hores, a la seva cadira, i la fama d’aquest mestre cadiraire traspassa fronteres. És que la cadira balla i em sembla que em farà mal l’esquena.

Sigui per aquella ocasió tan especial, sigui per fer-la anar cada migdia, una cadira ha de poder servir per seure: És que jo només la vull per donar calidesa al racó del saló del xalet de Mataró. I, sens dubte, és una opció. Però si mai ningú s’hi assegués, ni que fos per confusió...

Superada la fase d’objectius, l’artesà ja pot començar la feina pròpiament dita: donar resposta material als objectius fixats, encara que pensi que al racó del xalet de Mataró hi col·locaria una planta.

Deixo per a un altre dia recursos, pràctica i avaluació, que tinc les línies comptades.