Menjadors escolars o Bizum fins als 18?

Si els ministres de l’estat espanyol haguessin estat autònoms o empresaris abans d’ocupar càrrecs públics, probablement no se’ls acudiria repartir 200 euros al mes per cada nen fins als 18 anys de forma indiscriminada, tal com s’està filtrant a les notícies. I no perquè els diners no siguin útils (tothom sap que amb un nen a casa cada euro compta), sinó perquè quan has de gestionar un negoci, pagar sous i lluitar contra la burocràcia, aprens a distingir entre polítiques efectives i brindis al sol.

Posem-ho clar: la pobresa infantil necessita solucions reals. Però, què és més efectiu? Donar 200 € a cada família, independentment de la seva situació, o garantir un servei bàsic i universal com el menjador escolar gratuït? Aquesta segona mesura s’està impulsant des del Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

L’ajuda indiscriminada de 200 € al mes pot acabar en qualsevol despesa, mentre que destinar els mateixos diners al menjador escolar garanteix que cada infant tingui un àpat equilibrat i de qualitat cada dia lectiu.

Les dades parlen per si soles. Un 45% dels alumnes del Pla d’Urgell utilitzen el menjador escolar (10 punts per sota de la mitjana catalana) i només el 21% dels escolaritzats tenen beca. Això implica que moltes famílies han de pagar o renunciar-hi, amb conseqüències en la nutrició, el rendiment escolar i la conciliació familiar.

Mirem altres països: Suècia, Finlàndia, Estònia... han apostat per menjadors escolars gratuïts com a eina d’equitat i benestar infantil. El resultat? Assistència gairebé total, millor nutrició i, sorpresa, millors resultats acadèmics. A més, això afavoreix la conciliació familiar i dona tranquil·litat econòmica a les famílies.

Un pla pilot de menjador universal al Pla d’Urgell no només milloraria la vida dels infants, sinó que també impulsaria l’economia local: producte de proximitat, creació de llocs de treball i estalvi familiar que es traduiria en més consum. També desmuntaria discursos simplistes que criminalitzen determinats col·lectius i presenten la immigració com a beneficiària principal de les beques menjador, la mesura plantejada des del Consell Comarcal és un servei universal que garanteix igualtat per a tothom.

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ja ha traslladat aquesta proposta a la consellera d’Educació. La nostra comarca és un lloc idoni per un pla pilot: dimensió assumible, infraestructura escolar adequada i una logística que permet prioritzar productes de proximitat.

La pregunta és: si sabem que funciona en altres indrets, per què no ho fem? o, per què sovint es prioritza el titular popular a la solució efectiva? I aquí tornem al principi: si els ministres haguessin estat autònoms o empresaris, sabrien que la millor inversió no és repartir diners sense més, sinó destinar-los allà on realment marquen la diferència, a on s’aporta valor i retorn. I en aquest cas, la diferència, el valor i el retorn, és garantir que cada infant tingui un bon àpat al dia i que totes les famílies puguin conciliar millor i guanyin qualitat de vida. Sens dubte, una aposta molt més intel·ligent que fer un Bizum mensual fins a la majoria d’edat.