1.200 noves places de zona blava

Quan es prenen decisions que afecten la mobilitat d’una ciutat, el mínim que es pot exigir és planificació, transparència i participació ciutadana. A Lleida, però, sembla que el govern continua actuant sense rumb i sense comptar amb ningú, imposant mesures a cop de titular i desconnectades de la realitat de la ciutat.

Això ja ho vam veure amb la zona de baixes emissions (ZBE), un projecte necessari però fet sense consens ni participació, deixant en l’aire aspectes fonamentals com l’ús del pàrquing de la Seu Vella, que no sabem si s’hi podrà aparcar a partir d’un futur proper.

Pocs dies després d’iniciar una implementació de la ZBE plena de dubtes i desconcert s’anuncia el desmantellament progressiu dels pàrquings dissuasius, a Barris Nord i al Camp d’Esports. On són les alternatives? On són els nous espais per deixar el cotxe i accedir al transport públic? El govern encara no ha donat cap resposta, només sabem que de nou han decidit començar la casa per la teulada i a les fosques, perquè no els vegin venir i puguin consumar una decisió que va en contra de la ciutadania.

Els pàrquings dissuasius, per definició, han de ser gratuïts i estar connectats amb una xarxa de transport públic eficient, amb una freqüència de pas de màxim 15 minuts cap als principals punts d’atracció de la ciutat: hospitals, zones comercials, serveis... Si aquests espais desapareixen o deixen de complir la seva funció, com pensa el govern reduir el trànsit sense alternatives viables? On haurem d’anar a aparcar? A les Basses d’Alpicat? A Torre Salses? O potser la seva solució passa, simplement, per imposar més restriccions i més impostos sense millorar el transport públic?

En lloc d’un model clar, el govern de la Paeria es limita a improvisar i a aplicar restriccions que impacten no únicament en la mobilitat de les persones, sinó que també suposaran un cop de gràcia directament en el comerç de proximitat i en l’activitat econòmica de Lleida. Sense aparcament, sense un transport públic modernitzat i amb més traves per accedir al centre, cada cop més gent optarà per marxar a altres llocs on les coses es fan amb més criteri.

Lleida té una oportunitat per transformar la seva mobilitat amb el nou contracte d’autobusos i amb una planificació urbana que fomenti desplaçaments més sostenibles i una ciutat més accessible. És en aquest nou contracte on l’alcalde i tot l’equip hauria d’estar treballant. Però en això ja anem tard i optarem per fer un nou “pegat” a deu anys més.

Tenim un govern que no escolta, que treballa a rampellades i que governa a cop d’anunci. I és que el govern municipal no només improvisa i actua sense planificació, sinó que avança les actuacions previstes al Pla de Mobilitat Urbana Sostenible sense cap mena de coherència ni debat amb la ciutadania. El projecte APARCA, que se suposa que hauria d’unificar els criteris d’estacionament per garantir que els veïns tinguin plaça disponible, es troba catalogat com una actuació de prioritat baixa dins del mateix Pla de Mobilitat. Això vol dir que no estava previst desenvolupar-lo en aquest mandat, sinó en una fase posterior, d’aquí a tres o sis anys. Però com que la pressió veïnal els ha esclatat a la cara ara corren a modificar zones d’estacionament lliure i a regular-les com a zona blava sense cap justificació clara.

Així ho ha denunciat la mateixa Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) a la Comissió de Seguretat i Mobilitat, en què la regidora responsable ha deixat clar que no pensen parlar-ne fins que tinguin el projecte enllestit. Un altre exemple més de com s’entén la participació ciutadana quan governa el PSC.

Cal deixar de prendre decisions a la lleugera i sense escoltar la ciutadania. Si realment es vol una Lleida menys dependent del vehicle privat, cal començar per fer un transport públic eficient i atractiu, amb més freqüències, amb millors connexions i amb aparcaments dissuasius ben pensats. No es tracta sols de reduir cotxes, sinó de construir una mobilitat realment accessible, planificada i pensada per a tothom. No és tan difícil.