L'orant de Sant Quirze de Pedret

Si hi ha una joia artística en els museus de Lleida, aquesta –la més enigmàtica– és la pintura de l’Orant de l’església de Sant Quirze de Pedret, que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. No és l’únic fragment pictòric preromànic del conjunt. Mentre s’arrencaven els murals romànics del segle XI varen aparèixer sota aquests dos fragments. L’un representa una creu amb un cercle al mig amb un cavaller dins amb una llança. L’altre és l’orant. Les dues pintures ocupaven la paret de la finestra de l’absis, a banda i banda d’aquesta.

De pintures preromàniques a Catalunya d’aquesta qualitat no n’hi ha gaires, i per aquest motiu sedueix el seu aspecte primitiu. L’Orant és enigmàtic pel fet que no està clar el que representa. Li diuen Orant pel fet que sembla ser un personatge masculí, barbat, amb túnica i els braços estesos, ubicat dins d’un cercle decorat amb una ziga-zaga geomètrica. Damunt del cercle se situa un paó. Com té els braços en creu dóna la sensació d’estar pregant, tot i que la iconografia de la pregària es feia amb els braços no tan estirats com en aquest cas.

Independentment del que representi, ens atreu el primitivisme. Sabem com els artistes del segle XX apreciaven el romànic. La creació del Grup Taüll és l’exemple més il·lustratiu de com la generació de Tàpies s’inspirava en el romànic pirinenc. Aquest Orant va més enllà, perquè coincideix amb l’expressivitat primitiva de determinades orientacions dels artistes contemporanis.

Quan Picasso pinta les Demoiselles d’Avignon, que és una obra clau en el canvi d’orientació de la pintura contemporània, està pensant en l’art negre, però també en l’art primitiu, l’ibèric que ha descobert al Pirineu lleidatà. Diem primitiu per intentar eliminar la part d’esteticisme del romànic. En aquesta condició l’art esdevé més simbòlic i irracional. Sabem com Joan Miró conservava al seu taller de Mallorca una postal de l’Orant de Sant Quirze de Pedret clavada amb una simple xinxeta. La visió d’aquesta imatge l’inspirava. “Els objectes que m’envolten són la meva pinacoteca” –deia. Si posem aquesta obra al costat d’altres dels pintors del Grup Cobra, com Karel Appel o Asger Jorn, s’hi trobarien agermanades. És una pintura preromànica, però arriba al present amb més coincidències que divergències, doncs la simplicitat, la linealitat, el cromatisme bàsic, i l’expressivitat, son atributs de la primera modernitat pictòrica. Els avantguardistes lleidatans van triar les pintures de la cova del Cogul per referir-se a aquesta novetat del “Vell”. Es una manera de dir que l’Art no evoluciona, i que en el fons parla sempre del mateix amb formes canviants, però properes. L’Orant és enigmàtic pel fet de sondejar els símbols. El cercle on s’insereix, l’ocell que el corona i l’home sense gaires atributs, pots esdevenir també un llenguatge comprensiu per a nosaltres, i en aquesta atemporalitat rau la seva dimensió excepcional.

En el Museu de Solsona no ocupa un lloc central. Vas recorrent les sales i arribes al conjunt de Sant Quirze de Pedret, amb els murals romànics, i en un lateral trobes els dos fragments i de sobte on te n’adones de la qualitat d’aquesta obra, d’un nivell universal que com el Pantocràtor de Taüll estava en una església de muntanya, allunyada de tot centre.