Nàdia o Vàlia Sokolova

La mostra que recorda l’exposició

Logicofobista

que el 1936 va aplegar, a Barcelona, una segona generació de surrealistes catalans, on figurava el grup antiartístic lleidatà, amb Cristòfol, Lamolla i Viola, porta dos anys viatjant per museus, i a cada pas apareix una novetat que afegeix més informació sobre els protagonistes d’aquella iniciativa que pretenia tenir un abast més enllà de Catalunya.

Ara la recerca se centra en Nàdia Sokolova, una dona enigmàtica que participava de les activitats dels Amics de l’Art Nou i que, el 1936, va marxar als Estats Units per casar-se, moment en què es va perdre totalment la seva pista. Tota la documentació de la qual es disposa deia que era una poetessa, a la manera de Paul Éluard, que escrivia versos en llengua francesa. A la mostra Logicofobista, el seu cognom apareix de vegades alterat, com a Sokalova, i hi va presentar només un quadre, Boira, que va tenir bona crítica.

Els estudiosos apuntaven que era la mateixa persona que, un any abans, el gener de 1935, havia exposat a la Joieria Roca de Barcelona, en una mostra secreta que havia estat prologada pel mateix Magí Cassanyes, signant, amb el nostre jove Viola, del manifest Logicofobista. Rafael Benet va escriure un article on desacreditava la seva obra:

“La entidad Adlan ha patrocinado la exposición de Valia Sokolova, que, a través de una invitación personalísima, ha podido ser visitada por un número reducido de personas, en la Joyería Roca del Paseo de Gracia. Quizás estará bien decir que esta exposición, sin la semiclandestinidad con que se ha presentado, no habría despertado el menor interés. No se trata únicamente de un tipo de vanguardia que figura desde hace tiempo en el landsturm y, en muchos casos, en estado grave, en hospitales de sangre, sino que las obras de Sokolova, por su calidad material o de realización, que en arte siempre es el valor principal, valen muy poca cosa.”

Tot encaixava, Sokolova, poeta i pintora, membre activa de l’Associació ADLAN, que havia patrocinat també la mostra de la joieria Roca i la Logicofobista, a la vegada. El dubte era que les pintures estaven signades per Vàlia Sokolova i s’interpretava això com un error, ja que en la difusió Logicofobista hi ha molts errors en els noms.

Així estaven les coses, fins que als Estats Units han aparegut més documents sobre Sokolova. Nàdia havia desenvolupat fins al 1939 una tasca com a poeta. Fins i tot l’editorial francesa La Hune anunciava aquell any l’aparició d’un llibre seu: Collier de Vertiges, prologat per Jean Cassou.

Als arxius de la Universitat de Harvard hi ha documents de Nadia, plens de poemes escrits en francès, però també en anglès, i en altres universitats hi ha col·laboracions seves, com poemes musicats per Béla Rózsa.

El més inquietant de tot son unes cartes escrites des d’un hotel de Nova York al seu amic el compositor Adolf Weiss. En elles parla que vol promocionar una exposició de pintures de la seva germana en una galeria novaiorquesa. Quan diu “germana” es podria interpretar com un alter ego, com si signés Nadia els poemes, i Vàlia les pintures. En un dels fulls, no obstant, Nadia apunta noms i telèfons, com una agenda de contacte, i és en aquests full on pot ser l’aclaridor de la realitat, atès que hi apareix el nom de Vàlia i un telèfon de Rhode Island. Tot faria pensar, doncs, que Nàdia i Vàlia son en realitat dues germanes, i que la pintora era Vàlia, i segurament va ser ella la participant a la mostra Logicofobista, tot i que els cartells i catàlegs parlen de Nàdia Sokolova. El misteri no està encara aclarit.