'El jalifa de Tetuan' de Miquel Viladrich

L’ any 1933, Miquel Viladrich és convidat pel Jalifa Muley Hassan-El Mehdi a conèixer el seu palau de Mexhuan al Marroc. S’instal·la a la residència califal on, trencant la norma, es deixa pintar per un artista d’origen cristià. No només fou això, sinó que acceptà deixar-li el seu vestit sagrat per tal de no perdre el temps posant.

L’atracció dels personatges li proporcionà l’autorització oficial per pintar retrats dels paisans. El resultat fou una sèrie de 30 quadres, dels quals 20 eren de temes d’oficis àrabs i 10 sefardites. El conjunt fou exposat a Tetuan durant la visita del president de la República espanyola, que proposà el pintor per rebre la Cruz de Caballero de Isabel la Católica, la qual Viladrich refusà. Així mateix es va proposar obrir un museu colonial amb aquests quadres, sense èxit.

Miquel Viladrich havia anat al Marroc amb tota la família, la dona i els seus tres fills. Després de vora tres anys tots tornen a Madrid, i s’instal·len en un pis del carrer Gabriel Miró. Tot i així, Viladrich encara conserva el castell de Fraga, que en realitat era la seva residència familiar. A Madrid aconsegueix que la Sociedad Española de Amigos del Arte exposi el conjunt de pintures del Marroc a la seva seu, que eren els baixos de la Biblioteca Nacional, amb força èxit.

El seu fill Albert es posa malalt el 1936 i la família es trasllada per vacances al poble d’ Estadilla, on hi havia també el germà del pintor, Paco. En aquestes circumstàncies els agafa el 18 de juliol. Atemorits, decideixen anar a Barcelona, i lloguen un pis al carrer Rocafort. Al cap i casal hi viu la seva mare, i també els seus dos germans, Paco i Maria. A Barcelona restaran fins al gener del 1939, quan, armats de valor, tots decideixen intentar creuar la frontera a peu, cosa que aconsegueixen amb moltes dificultats. Viladrich aconsegueix dur a Barcelona tota la sèrie moruna, que exposa a les Galeries Laietanes. Al poc temps, el seu pis de Madrid es bombardejat i destrossat, així com el castell de Fraga, que també rep obusos. En aquest procés desapareixen moltes obres, mobles i documents.

En qualsevol cas, la fugida cap a la frontera, amb el mínim a les mans, fa que els Viladrich arribin finalment a l’Argentina, amb gairebé res. La sèrie moruna resta a Barcelona. Dos quadres del conjunt van a Mèxic, a l’exposició dels 121 artistes catalans. Els tres fills del pintor, hereus d’aquest conjunt, ho dipositen a diverses institucions. El quadre El jalifa de Tetuan pertanyia a uns dels seus fills i, durant molts anys, aquest conjunt va estar dipositat a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Barcelona.

El 1990, aquests quadres varen ser recuperats per un fill del pintor i s’exposaren a Barcelona, a la Sala Art Petritxol, amb l’edició d’un catàleg que reproduïa les obres i duia un text meu, que em va demanar la família Viladrich. L’ any passat, el quadre del jalifa sortia a subhasta, i ara –finalment– penja a l’edifici de la Diputació de Lleida, i se suma així al conjunt dels quadres de Viladrich que conserva l’entitat. Efectivament, la Diputació té un gruix de Viladrich molt considerable, gràcies a les obres que compensaven les beques que l’entitat va donar en vida al jove Viladrich, i al conjunt d’un altre dels tres fills del pintor, que varen anar a parar a la Diputació. Aquest quadre d’El Jalifa és realment impressionant, i central en el conjunt de la sèrie moruna, que incrementa els Viladrich de Lleida.