Sabartés de Lleida

E

l nom de Jaume Sabartés està lligat des de l’origen amb el Museu Picasso de Barcelona, que va ser creat, en bona part, gràcies a les seves donacions d’obra i documentació sobre l’artista. Sabartés va ser company seu de joventut a la Barcelona modernista, i d’ençà del 1935 va esdevenir una mena de secretari personal i amic de confiança. Els anys de la Guerra Civil espanyola i l’ocupació era Sabartés qui obria la porta i filtrava les visites dels tallers de Picasso i son molts els llibres que va dedicar al seu company fratern. Finalment, Sabartés va morir a París l’any 1968, després d’haver deixat lligat el destí de tota la documentació aplegada a l’entorn de Picasso. Aquest, però, guardar la correspondència entre tots dos, i la va donar al museu amb la condició d’esperar a fer-la pública cinquanta anys després de la mort de Sabartés.

S’escau ara aquesta data i el Museu Picasso la fa pública en el marc d’una exposició Sabartés per Picasso per Sabartés, en què es mostren les cartes, fotografies i obres, que serveixen d’homenatge a Jaume Sabartés.

En una de les cartes, datada a París el 29 d’agost del 1936, Sabartés escriu a Picasso: “He recibido carta de mi hermano de Lérida. Ha estado diez días de ruta. Como si viniera de América.” No es la primera vegada que aquest germà lleidatà se’ns fa present. L’Enric Crous en parlava, tot i no saber si fantasiejava. A les seves memòries explica que com que no tenia piano a casa, ni faristol, anava a casa d’aquest Sabartés, que era camiser al carrer Major, i vivia a Can Xammar, a Blondel. Crous hi anava a donar classes de dibuix al seu fill, i així podia tocar el piano. Un dia li va dir que si alguna vegada havia d’anar a París li donaria una carta per visitar el seu germà i també Picasso. Crous no s’ho va creure, tot i que anys després, ja exiliat a París, va anar a conèixer Picasso i lògicament li obrí la porta Jaume Sabartés, a qui posà al corrent de les coses del seu germà. “Al cap d’una estona va venir Sabartés i naturalment, com va comprendre tot seguit que no era un camelo el cuento del seu germà i nebot de Lleida, em va fer seure i em va demanar com estaven tots plegats, i li vaig dir que ja feia més de tres anys que no havia vist ningú d’ells, a causa de la gresca.

Aquest germà es deia Francisco, i quan Crous va poder tornar de l’exili, i va venir per primera vegada a Lleida, la primera persona que va trobar va ser just en Francisco Sabartés, que el va reconèixer d’immediat.

Els Sabartés venien d’Oliana, per part del pare, Francisco Sabartés i Obach, curiosament com els Tàpies, que també venen d’aquesta població lleidatana.

La mostra del Museu Picasso dedicada a Sabartés coincideix amb una altra sobre els Gustau Gili, que editaren moltes obres de Picasso, i també varen contribuir al creixement del fons del Museu barceloní. La nissaga dels Gili continua viva encara, però va ser Gustau Gili Roig qui va començar els vincles amb el pintor, amb resultats bibliogràfics excepcionals. Doncs també els Gili tenen el seu vessant lleidatà. Gustau era germà del pintor Baldomer Gili Roig, nascut a l’antic casal Maranyosa del carrer Major de Lleida. El pare, Joan Gili, venia de Santa Coloma de Queralt, i a més de donar classes, també va promoure a la ciutat de Barcelona l’editorial Litúrgica, que va ser la llavor dels Gili editors.