Xavier Valls

L’ Institut Cervantes de París dedica una mostra a Xavier Valls (Barcelona 1923-2006), un dels pintors catalans pendents de recuperar per diverses raons. Exiliat a França en els anys de la postguerra, no va ser considerat del tot per la historiografia catalana pel fet de viure a París, ni per la francesa per ser català. Pintor que representava la realitat, no va ser admès pel nostre cànon informalista. Convençut de la seva passió pictòrica i la seva estètica intimista, poètica i transcendent dels objectes, va viure en un aïllament que ara l’engrandeix, i ha de trobar el seu espai i reconeixement, que la modernitat ha atorgat a homònims com Morandi, Balthus o Luis Fernández. Aquest món de solitaris és el que ara ens apassiona redescobrir. La mostra del Cervantes parisenc és un pas a l’espera que Barcelona, la seva ciutat, pensi també en el deute que manté.

En una vitrina de l’exposició s’exposa una obra que podríem considerar com a Llibre d’Artista vinculat a Lleida. És un llibre de poemes de Jaume Agelet i Garriga, Fauna i Flora, que edità Pau Guimet a Arts Gràfiques Ilerda l’any 1959. El nostre poeta Agelet i Garriga vivia a París d’ençà del 1935. Diplomàtic, va abandonar el cos l’any 1936 i no va recuperar mai més la seva condició, i es va dedicar a escriure i als seus afers parisencs. Des de la capital francesa, i per la seva sintonia i amistat amb Pau Guimet, publicà diversos llibres a Arts Gràfiques Ilerda. Primer Rosada i celístia, l’any 1949. Imagineu-vos un llibre escrit i publicat en català en aquella data i a Lleida. Després aquest Fauna i Flora i, finalment, La gàbia de la faula, l’any 1964. L’edició dels poetes anava així, amb obres de pocs exemplars, editats en connivència amb amics editors i tramesos als fidels seguidors de la seva obra. Els altres dos llibres editats per Guimet no van ser il·lustrats, però sí Fauna i Flora.

Xavier Valls congeniava amb la poesia i mantenia amistat i tracte amb poetes de París estant. No els poetes comuns entre els pintors, sinó especials, com podia ser Jaume Agelet i Garriga. Els seus dibuixos varen servir d’acompanyament a edicions de poemes de Magí Valls, Marià Manent o Josep Maria Llompart en llengua catalana, o Salah Stétié o Guillevic en llengua francesa, o escriptors com Rafael Lasso de la Vega, Alejo Carpentier o Jaime Valle Inclán. Si ens fixem, no són els habituals, i això identifica molt la sensibilitat de Valls.

Els dibuixos del llibre d’Agelet i Garriga són molt interessants, onze en total, en blanc i negre. Un gat enfilat per una teulada, un camp de flors, un gos bordant, un ocell en una branca, el gall de la nit, un peix en una peixera, un isard, unes mosques, unes orenetes o uns braus llaurant. Tots fets amb llapis, amb diferent pressió per modular els perfils i les ombres, situant-los en el paisatge amb els elements més bàsics per engrandir el fons del paper i servir de pauta per a la lectura del poeta lleidatà. Els dibuixos originals no s’han trobat, de moment. No sabem si Agelet els demanà directament al pintor, enviant-los a Lleida, o es trobà alguna altra fórmula per traslladar l’obra a l’edició, però això atorga encara un valor més significatiu al llibre en si mateix i fa que el valorem com una edició singular. Veient els quadres i dibuixos que acompanyen aquesta edició, sabem comprendre la dimensió que el pintor atorgava als dibuixos i a les il·lustracions per a llibres, maldant sempre per crear una condició a l’obra capaç de compondre harmonies, que són transcendents.