Palmira Puig-Giró, una fotògrafa targarina

Una descoberta extraordinària treu a la llum una autora desconeguda nascuda a Tàrrega l’any 1912: Palmira Puig-Giró. Es coneixia l’obra del seu marit, Marcel Giró (Badalona, 1913-Mira-sol, 2011), un exiliat republicà que arriba a Colòmbia i després a Sao Paulo, on comença una professionalització com a fotògraf, que el fa participar en el desenvolupament de la fotografia brasilera dels anys cinquanta, a través de la creació d’un estudi professional, que Marcel i Palmira obren a Sao Paulo l’any 1953 i que consoliden actiu fins al 1978. Ella s’havia quedat a Tàrrega i no aconsegueix viatjar al Brasil fins que es casen per poders i finalment arriba a Sao Paulo. Palmira moriria a Barcelona poc després de retornar de l’exili, aquell mateix 1978, i Marcel ho faria ara fa set anys.

La família Giró, que conserva el llegat de Marcel i Palmira, s’adona de la qualitat del fons i el treu a la llum, de la mà de Rocío Santa Cruz, una activa promotora cultural establerta a Barcelona i que ha obert una galeria on ara exposa un conjunt excepcional d’aquestes fotografies. En el decurs de catalogació i documentació de la producció de l’estudi Giró, s’adonen que, mirant i mirant contactes, hi ha obres que són autoria de Marcel i altres de Palmira. No només troben rastres obvis de qui fa la foto, sinó que detecten una sensibilitat de diferents matisos entre l’obra de Marcel i la de Palmira. Aparentment, els treballs fotogràfics de l’estudi Giró s’atribuïen a Marcel, tot i que Palmira participava de les tasques de preparació de les fotografies que tenien en molts casos una funció publicitària. Havia assignat a Palmira les tasques complementaries dels preparatius de les sessions fotogràfiques. Ara, però, el que es confirma és que Palmira prenia algunes de les fotos i les signava com a pròpies, després les presentava als certàmens que l’època posava a les mans dels fotògrafs d’aquella generació.

Aquesta aplicada recerca de diferenciació entre l’obra de Marcel i de Palmira, no només ens descobreix una autora, sinó que resulta una raresa, ja que la fotografia catalana de la dècada dels anys cinquanta ens ha arribat des de l’òptica dels autors i no pas de les autores. No teníem, fins al present, cap autora, cap fotògrafa en aquesta panoràmica. No cal dir a Lleida, on sempre hem destacat el paper masculí de la nostra avantguarda. Havíem d’esperar la generació de la Rosa Siré (als anys seixanta) per començar a veure dones artistes inserides en la dinàmica de la modernitat. Ara tenim una dona a reivindicar, Palmira Puig, i a seguir el seu rastre i trajectòria.

La Palmira dona apareix a moltes fotografies del seu marit i tenim l’evolució de la seva biografia narrada a través d’aquestes imatges. L’obra de l’estudi Giró i la de Marcel correspon a l’estètica del moment, que era comuna a Europa i Amèrica, amb una mirada sociològica a l’entorn i una influència estètica de la fotografia dels anys vint i trenta, ja fos aplicada als objectes, com als paisatges i les figures. En el cas de tots dos és una fotografia acurada, amb tiratges molt ben resolts i mesures habituals en aquells anys, d’uns 30 x 40 centímetres.

Rocío Santa Cruz, en el seu espai de la Gran Via de les Corts Catalanes, 627, de Barcelona, presenta un ampli ventall d’obres de tots dos, però és ara que focalitzem la mirada en l’obra de Palmira. Totes les imatges que s’atribueixen a ella tenen la signatura pròpia al revers de la fotografia. Vol dir que no hi ha dubte. Tenen una sensibilitat més accentuada que les del seu marit. Sempre en blanc i negre, aprofiten el contrast per ressaltar el clar i l’obscur, els clars i el seus oposats o les composicions que creen les ombres. Quan incorpora personatges, procura dotar-los d’una major intimitat. Trobem sessions amb els mateixos temes resoltes per tots dos de manera complementària.

El treball dut a terme en aquest projecte és d’una gran qualitat i mereix ser seguit des de Lleida, com una aportació a la figura d’aquesta fins ara desconeguda artista targarina. Què va ser d’ella abans d’acompanyar el seu marit a l’exili? Com va desenvolupar-se la seva sensibilitat artística a la Tàrrega d’abans i de després de la Guerra? Com va viure la família nombrosa targarina la seva evolució? Per què no havíem sabut d’ella fins a la data?