Tàpies avui

Seguim amb

atenció la programació de la Galeria Mayoral de Barcelona, vinculada sempre a les seves arrels, a la vila de Verdú. La seva aposta actual és un plantejament sobre la vigència d’Antoni Tàpies, un tema realment actual, il·lustrat per la presència d’una dotzena de pintures de diverses èpoques, de caràcter excepcional. Comissaria la mostra el seu amic de joventut i únic supervivent del Dau al Set, Arnau Puig, que signa el catàleg, i que incorpora també altres argumentacions sobre l’òptica actual de l’obra del pintor.

Tàpies ens va deixar farà ara set anys. En la seva maduresa i pel caràcter fort de la seva personalitat, pensament i obra, va ser un referent col·lectiu, amb un mestratge que va exercir per damunt del canvi d’orientació de les arts en el canvi de segle. Tàpies representava el compromís de l’artista amb la societat i amb el seu temps, des d’un plantejament reflexiu sobre la condició humana, lligada a l’herència de les cultures antigues. Aquest valor existencial el va exercir fins al final, i el seu nom va restar lligat a l’excel·lència i a la modernitat.

Tàpies ens va llegar la seva fundació i una obra ben catalogada, que dóna fe de la representació que els museus internacionals conserven, i les col·leccions particulars que han apostat per la seva producció. El 2019 diríem que l’Art ha anat per altres camins que els que ell fonamentava. La seva idea era la comprensió de les coses a partir de la d’un mateix; tenir una mirada interior per adquirir una saviesa que irradiés després externament; assolir una fortalesa de pensament individual, amb capacitat transformadora; bastir un pensament individual, ben fonamentat, i deixar-lo després emergir amb naturalitat, amb l’energia d’un traç, d’un gest; focalitzar la mirada en els detalls més insignificants de les coses; descobrir l’univers en un bri de cosa. Tot just el contrari de l’art actual, del cànon de l’art actual, que en lloc d’anar del particular a l’universal, va directament a la universalitat, sense passar pel sedàs del jo, un mot subjectiu que ja no compta com els nosaltres o vosaltres, que són els subjectes habituals.

Així s’escau la contemporaneïtat i les obres de Tàpies, ja no ocupen aquesta centralitat d’abans, però feu l’exercici de visitar aquestes dotze pintures de la Galeria Mayoral.

Només entrar a la sala trobareu una serenor que us farà reconèixer els grans temes de la seva obra a través d’aquests retalls de memòria. Entrareu en la profunditat del que vol narrar que és un espai interior, un qüestionament de les veritats i un posar en primer pla allò que és essencial.

La resposta al Tàpies Avui que vol qüestionar la mostra resulta altament positiva. El missatge de Tàpies es fa vigent, i el temps no minora el paper d’aquestes obres que guanyen en la distància de la cronologia. L’escala de les obres i de la sala és propera i contribueix a aquest diàleg transcendent.

Tàpies ahir va ser un símbol d’universalitat de l’art català. Avui, sobre el paper, l’existencialisme que traspua sembla que no és el majoritari, en una època d’immediatesa i manca de reflexió, però malgrat l’epocalitat, les obres insisteixen de nou, encara, a fer-nos pensar, a reflexionar sobre l’individu, a confondre’ns amb la pols, i ser transparents, invisibles.