CRÍTICADEARTE
Rosa Fabregat, a l'arcàdia daurada
Els primers estrangers a venir varen ser Tristan Tzara, fundador del dadaisme; els anglesos Patience Gray i Irving Davis; artistes japonesos, també els russos de Montparnasse; l’escriptor Michel Cournot i Nella Bielski; Cécile Éluard, filla del poeta Paul Éluard; la pianista Evelyne Dubourg, o la galerista Henriette Gomes, que va intentar dur al Vendrell la família del pintor Balthus.
A poc a poc aquests visitants comencen a comprar cases, com la família D’Albis, de les fàbriques de porcellana de Limoges; Ursula Schroeder, filla del famós psiquiatra Prinzhorn; l’antropòleg Robert Jaulin, l’antiquari llibreter Joan Gili, l’escriptor Joan Perucho, el notari Julio Lacambra i els gravadors Antoni Ollé Pinell i Jaume Pla. Els paisatges de les platges de Sant Salvador i Coma-ruga, amb la presència de la Vil·la Casals, Albinyana, Sant Vicenç de Calders o Masarbonès, esdevindran una il·lustració arcàdica.
A Llorenç del Penedès tenia una casa Evelyne Dubourg, la pianista. El seu pare havia estat un gran galerista, especialista en pintura impressionista, i promotor de l’obra de Nicolas de Staël, o de pintors com Riopelle, o Sam Francis. En aquesta casa de Llorenç penjaven pintures que no hem vist mai a museus catalans i aquesta sensibilitat elevada, però al marge de la publicitat, feia encara més encisador la descoberta. La Rosa Fabregat va començar a escriure en aquest ambient, i l’aura de la presència d’aquests personatges de ben segur que va impactar el seu cercle d’amistats i de lectures, i va contribuir a congriar la seva vocació literària.