L'Ereta de Pedro Sandoval

Si hi ha un artista que representa l’esperit d’aquell mercat artístic que l’Associació Arts de Ponent va establir a la plaça de l’Ereta a finals dels anys setanta, aquest és Pedro Sandoval. En aquella època aquella plaça tenia un gran encant, amb la font al mig, talment com si fos la Place du Tertre de Montmartre. Jaume Aluja havia obert la llibreria l’Ereta cap al 1978, i els estudiants universitaris del Roser tenien aquest racó de la ciutat com una cita obligada. A la llibreria començaren a fer-se exposicions i els artistes s’hi reunien. El mercat artístic dels caps de setmana li donà molta més projecció i un caliu vital planava entre els curiosos visitants i els artistes que acompanyaven sempre les seves obres.

Lògicament Pedro Sandoval hi era sempre i va participar també a la mostra col·lectiva inaugural de la llibreria. Entre el 24 de desembre del 1980 i el 10 de gener del 1981, Sandoval va fer a la llibreria una mostra individual dels seus gravats, exposició que recrea ara i il·lustra amb fotografies de l’època a la Galeria Ponent de Lleida. Un total de 10 linòleums, que recorden aquella mostra, amb un esperit realment melancòlic.

Aquest gravats representen l’esperit autèntic de Sandoval, expressionistes, majoritàriament monocromàtics, i d’intenció i resolució directa. Hi ha dues obres dedicades a la plaça de l’Ereta, amb la font i els fanals que l’envoltaven, i que tenen ara un caràcter històric. Podríen ser un racó de la bohèmia parisenca del Bateau Lavoir de Picasso, però estem a la Lleida de la transició, i amb un esperit de llibertat creativa.

A més d’aquest dos racons de la plaça, hi ha una panoràmica de la ciutat de Lleida, amb el castell. Tot i així Sandoval volia representar els ambients nocturns de la ciutat, amb les clàssiques figures d’interiors de bars, de barres de bars i solitaris personatges, i els amants i els seus clàssics violinistes que recordaven Modigliani. El resultat era d’una gran puresa i un subjectivisme palès. Sandoval havia trobat un mètode expressiu extraordinari en la tècnica de linòleum i la xilografia. Era la seva forma d’expressió i els temes que maldava per representar eren perfectes per a aquesta tècnica directa. A la mostra actual s’exposen també algunes de les planxes amb què executava aquests gravats, estampats també de manera manual.

Ja fa temps d’aquella mostra, molt de temps, però els gravats continuen encara frescos i vigents, ja que parlen de la soledat, de l’amor, dels petits racons de la ciutat que són plens de simbolisme. Les fotografies que es veuen en una pantalla a l’entrada de la sala, i que representen aquelles escenes del mercat artístic de la plaça l’Ereta, evoquen tot un moment en el qual aquell barri vell de la ciutat era l’epicentre... la llibreria i, sobretot, el Roser, on hi havia la Universitat i, ben a prop, també, el carrer de la Palma, on s’havia d’obrir l’Escola Municipal de Belles Arts. Tot plegat hi havia vida, on ara ja no n’hi ha, ni tan sols la font que centrava i focalitzava la plaça.