CRÍTICADEARTE
Perejaume. 'El “potser” com a públic'
D’ençà de l’any passat, Perejaume ha editat nous llibres, com Treure una marededéu a ballar, que es va presentar al Museu de Lleida, i ha reeditat les obres centrals Obreda (del 2003) i Pagèsiques (del 2011), a Edicions 62, que costaven de trobar a les llibreries. Aquest és un problema que fa que els seus llibres siguin realment obres de referència, però que sovint estan exhaurides.
L’octubre del 2018, Perejaume va participar en la Biennal de Pensament Ciutat Oberta de Barcelona amb una instal·lació que es deia D’altra banda i que era una proposta escènica al CCCB. En un espai interior, muntat com un escenari central, i acotat per dues fileres de cadires, el públic que s’asseia trobava front per front cadires plenes de plantes, talment com si una planta pogués ser també públic, com si els creadors s’adrecessin també al món vegetal i aquest tingués capacitat receptiva.
Aquesta idea de públic i d’extensió de les obres dels creadors a territoris diversos és una preocupació actual de Perejaume. L’any 2008 ja havia escrit un assaig, publicat a Querido Público, en què qüestionava la direccionalitat única entre creador i receptor, com si només fos un el camí direccional, i proposava obrir-se a noves dimensions de la recepció. Aquest text és la base de l’edició actual amb què l’IEI enceta una nova col·lecció de llibres singulars que editarà cada Sant Jordi. El seu títol és El “potser” com a públic, i recull no només el text, sinó una imatge de l’esmentada instal·lació D’altra banda del CCCB.
El llibre es va presentar a l’espai Funatic de Lleida, acompanyat de la projecció del documental Maniobra de Perejaume. Discurs del maniobrer, que es una visita guiada a la mostra que Perejaume va organitzar al MNAC.
En la presentació, Perejaume va parlar d’aquesta necessitat d’eixamplar l’audiència. Si la situació actual es focalitza sempre en una platea on només caben els qui assoleixen la competitivitat ferotge, ell convida a bastir tantes platees com siguin possibles, no només una, i així hi haurà la possibilitat d’il·luminar ombres que ara ens són amagades. I no només pensar en un públic disposat, sinó en públics que no hi són encara, o en la possibilitat de crear pels elements, per la naturalesa, pel món mineral, o el vegetal, on possiblement hi hauria percepcions noves i creativitat innovadora. D’aquesta forma defuig la uniformitat, les lectures úniques i direccionals i aposta pels viaranys, en què sempre pot desvetllar-se l’originalitat. A la mostra del MNAC, Perejaume ja va il·lustrar amb enginy com la creació veritable està més agermanada al món rural que a la idea de la cultura de l’avantguarda de la gran metròpoli. I novament pensa en Gaudí, o en Jujol, o en el Miró de Mont-roig, per fer veure que la novetat no està tan lligada a la cultura urbana, com a la rural, a la que fa trepitjar la terra per maldar de comprendre l’univers.