CRÍTICADEARTE
Col·leccionistes d'art a Lleida
Amb el canvi de segle, podríem dir, s’inicien algunes de les col·leccions que a hores d’ara han assolit un gruix que depassa la nostra geografia. Dic això remarcant que el propòsit dels nous col·leccionistes no és el de l’escena lleidatana, sinó que s’han comprat fons d’artistes internacionals amb una voluntat d’equiparar-se amb els grans col·leccionistes espanyols. En els articles següents intentarem aproximar-nos a aquests apassionats col·leccionistes, coneguts o més anònims, que mereixen ser valorats en la mesura de la seva aportació.
El més notori és la Fundació Sorigué, que va néixer de la passió del matrimoni Sorigué i ha esdevingut ara, a través de la Fundació, en el projecte PLANTA i en una sèrie d’obres i autors de dimensió volgudament internacional. També la família Mayoral, arrelada a Verdú, que a través de les seves galeries no només han resistit l’embat de la crisi econòmica, sinó que s’han anat centrant en obres de l’avantguarda clàssica, amb projectes d’investigació expositiva, que ha permès disposar d’un fons d’obres de museu.
Darrerament s’ha sumat amb notorietat Tatxo Benet, rellançat per la compra de l’obra de Santiago Sierra censurada a ARCO, i que vol centrar la seva col·lecció en obres polèmiques per haver estat objecte de controvèrsia i intents de censura. La seva darrera aportació al Museu de Lleida d’un retaule provinent de la Franja atorga al col·leccionista el paper d’activista cultural.
També la Vinya dels Artistes, una iniciativa privada que finalment disposa ja d’un gruix considerable d’obres de grans dimensions d’artistes centrals de la modernitat, amb intervencions in situ que doten de singularitat el seu projecte de col·lecció.
Altres casos serien els de la Fundació Vallpalou, el fons d’obra gràfica reunit per Gelonch Viladegut, o el de la Col·lecció Arnó-Vila. D’aquestes iniciatives personals i privades en parlarem aquestes setmanes. Recordant que totes les grans col·leccions d’art d’aquest país, finalment, al llarg dels anys, acaben, d’una manera o altra, incrementant el patrimoni públic.