La col·lecció de la Vinya dels artistes

Quan Josep Guinovart va vincular-se de nou amb les seves arrels agramuntines, va saber trobar un petit cercle d’amics i col·laboradors amb els quals va empènyer el seu projecte d’Espai. Un cas especial va ser el del matrimoni Jové-Balasch, que el varen acompanyar en aquest primer estadi germinatiu i que a la vegada va fer créixer en ells una sensibilitat artística més enllà del seu gaudi personal. Quan aquests varen congriar el projecte d’una vinya a la Pobla de Cérvoles, Guinovart els va posar al cap incorporar els artistes com a companys de viatge. Va néixer així la Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové, on el primer que va plantar una obra va ser el mateix Guinovart, amb l’Orgue del camp i La porta del camp, i un gran mural de deu metres de llarg que du per títol In vino veritas. Sense proposar-s’ho, encara, s’albirava ja una col·lecció d’art contemporani que ha anat creixent fins al present amb instal·lacions que s’escampen pels bancals en una harmonització de cultura i territori, original en el que coneixem per col·leccionisme a Catalunya. Allò que ara acull la Vinya és només la part pública d’un esperit col·leccionista que se centra principalment en Guinovart i Gregorio Iglesias, però també en obres dels autors instal·lats en el seu celler i terres.

Gregorio Iglesias és un altre artista vinculat personalment al projecte. Garriguenc com la vinya, i emprenedor enèrgic, va proposar pintar damunt dels camps una gran tela, que fa seixanta metres, Entre el cel i la terra, que va fer al llarg de setmanes del 2013, i que ara penja d’una gran sala del celler. Si Guinovart significava la memòria de les arrels, Gregorio Iglesias era la mateixa arrel que s’expressava.

A partir de llavors la seva idea era instal·lar anualment una intervenció a la Vinya i inaugurar-la amb una gran trobada amb els actius culturals ponentins, que ha esdevingut un clàssic que prologa l’estiu. Així va sumar-se al recorregut artístic la presència d’una obra pòstuma de Joan Brossa, Esteve Casanovas, Assumpció Mateu i Carles Santos. La intervenció, però, de Susana Solano va donar un gir qualitatiu al projecte. Gran referent de l’escultura internacional, Susana Solano té vincles amb el paisatge de l’entorn, que no s’havia traduït en una presència ponentina, com va ser el cas. A Susana Solano la va seguir una tria molt afinada de grans artistes de l’escena catalana, com Frederic Amat, Evru i Carles Pazos, i s’ha ampliat ara amb la darrera de les instal·lacions d’Eva Lootz.

Tenim, doncs, una col·lecció d’art coherent i oberta al públic, sense l’aixopluc d’un museu, ni les alarmes ni els controls climàtics, i la seva visita és sempre diferent, segons l’estació i la lluminositat del dia. No pretén fer una llista d’artistes, sinó connectar amb l’esperit obert d’aquests artistes i dóna com a fruit la seva relació, el seu recorregut per la vinya i el resultat final, que creix amb la perspectiva d’una intervenció = un any.

De parcs d’escultures n’ hi ha a tot arreu, i de biennals i certàmens temporals amb intervencions artístiques també, peró la Vinya dels Artistes és un espai permanent, una col·lecció privada oberta al públic, que neix i reclama el vincle personal de l’artista, el col·leccionista i el territori, i és això el que fa singular el projecte, sempre sorprenent per qui el visita, ja que l’obliga a trepitjar la terra i en el recorregut fruir d’una passió privada.