CRÍTICADEARTE
Col·lecció Fundació Vallpalou
A la mostra actual dedicada a la seva seu als llibres d’artista del poeta Vicenç Altaió podem veure algunes de les pintures i escultures del seu fons, com Collage i correu, de Perejaume, datada l’any 1985, i característica d’aquells anys en què la seva obra va assolir ja una personalitat, o l’espectacular pintura de Josep Uclés Sense títol, del 1978, exemple emblemàtic, dominat per tonalitats fosques, de la transavantguarda catalana. També l’escultura Vertigen de Tom Carr, del 1978, que la Fundació va adquirir amb motiu de la mostra que li va dedicar.
En una sala annexa a l’exposició de Vicenç Altaió, s’exposen els llibres d’artista que Teresa Vall Palou ha fet amb poetes, i que formen part de la col·lecció de la Fundació. Tiratges de dos exemplars, un dels quals resta a la Fundació com a testimoni d’aquest vessant que combina poesia i obra gravada, com els llibres Sobreamor, amb Vicenç Altaió, o Paret amb esquerdes, amb Josep Maria Sala-Valldaura; Blanc: Ser on no ser, amb Víctor Sunyol; La Festa de L’Intocable, amb Àngels Moreno; Fata Regina, amb Jaume Pont, o L’Or i la Nit, amb Carles Duarte i Montserrat.
La col·lecció de la Fundació Vallpalou disposa també d’obres d’artistes catalans com Jaume Plensa, Joan Ponç o gravats de Joan Barbarà, però també de pintors com José Manuel Broto o Víctor Mira.
De l’escena internacional ja vàrem tenir un tast a l’exposició Vallpalou en diàleg, de l’any 2013, en què es contrastaven pintures de Teresa Vall Palou amb alguns exemples del fons forà, amb obres i autors de procedència diversa, agermanats per una voluntat pictòrica de reivindicació de la pintura i el dibuix. Alguns d’aquests artistes són de l’escena europea, com els alemanys Markus Oehlen o Günther Förg, o austríacs com Herbert Brandl, que reivindiquen la tradició expressionista centroeuropea, recuperada –com en el cas de Josep Uclés– a la dècada dels anys vuitanta.
La part més singular, però, és la que aporta una mirada vers autors actuals de l’Orient Mitjà o l’Orient, amb autors poc representats a col·leccions catalanes. És el cas de Ravi Agarwal o de Krishna Murari, de l’Índia, de Sabhan Adam, de Síria, o d’Azadeh Razaghdoust, de l’Iran.
La voluntat de diàleg que existeix entre els artistes de la col·lecció de la Fundació Vallpalou, amb l’obra de la Teresa Vall Palou origina el sentit d’aquestes pintures i escultures, que complementen la finalitat principal de l’entitat que defensa el sentit de la pintura, l’obra gravada i la ceràmica en el present de l’Art, com unes disciplines vigents, que es fonamenten amb la presència d’obres d’artistes que, tots ells, tenen la singularitat de ser illes en el món globalitzat.