CRÍTICADEARTE
Paul Éluard
El 13 de gener de 1936 s’inaugurava a la Sala Esteva de Barcelona una mostra de Picasso. Feia molts anys que la seva obra no es veia a la ciutat i va cridar gaire l’atenció. Picasso no va poder venir, però va tenir cura de la tria de les obres i va enviar l’Éluard a donar unes conferències sobre la seva obra i el seu vessant poètic, ja que en aquells moments Picasso es considerava també poeta. Paul Éluard arriba amb la seva dona Nusch a Barcelona just després de la inauguració. La parella s’instal·la al Nouvel Hotel, carrer de Santa Anna 18-20, a tocar de la plaça Catalunya. L’establiment encara existeix, reformat, evidentment.
El dia 17 de gener, divendres, tres dies més tard de la seva arribada, Paul Éluard fa la seva primera conferència a la Sala Esteva amb el títol: “Picasso segons Éluard, segons Breton i segons ell mateix”. Per les postals que adreça als seus amics sembla molt content de les conferències i amistats trobades. En una carta adreçada a Man Ray explica: “Le Surréalisme conquéris Barcelone. Avant de partir, je réunis tous les volontaires!”. Tornarem després sobre el significat d’ aquestes paraules. Tres dies més tard, el 20 de gener, Éluard fa una sessió de lectura de la seva obra a la Llibreria Catalonia, organitzada pels Amics de la Poesia. El 23 de gener de 1936 fa una conferència a l’Ateneu Enciclopèdic Popular sobre “surrealisme”(segons Joan Teixidor, Mirador, 30 de gener de 1936, el títol de la conferència era “Comunisme i Sobrerealisme”) i l’endemà torna a aplegar els interessats a la Sala Esteva. En total són quatre conferències en un parell de setmanes.
El cas és que a més de les xerrades, l’Éluard contacta amb aquests volontaires sobre els que explica a Man Ray. Es troba amb ells i els transmet un missatge que cala fons. Els ve a dir que, per tenir un pes específic, els surrealistes s’han d’aplegar en grup i no anar sols. El Surrealisme viu una època lúcida a Catalunya, hi ha el grup dels lleidatans (Lamolla, Cristòfol, Viola, Crous...), els empordanesos (Dalí, Planells, Massanet...), els de Sitges (Marinel·lo, Carbonell, Sans) i els joves amics de Viola que viuen a Barcelona (Remedios Varo, Frances...). Tots aquests en prenen nota.
En una carta de Lamolla a Eduardo Westerdahl, datada el 19 de març de 1936, aquest li explica: “No se si estará enterado que a raíz de la visita de Paul Éluard a Barcelona, hemos formado un grupo surrealista. Nos presentaremos al público, con una exposición en Barcelona, Madrid y Bilbao. Figurarán en dicha exposición obras de Miró, Dalí, Fernández, Remedios, Francés, Vallmitjana, Lamolla, Cristòfol, Ismael, Oscar, Planells, etc. Como es natural estamos dispuestos a tener contacto con el grupo tinerfeño.”
Uns mesos més tard, s’inaugura a Barcelona l’exposició LOGICOFOBISTA, que és una de les planes més singulars del surrealisme català, i de l’avantguarda lleidatana. Potser sense aquesta visita de Paul Éluard a Barcelona, no s’haurien animat a caminar junts, en grup.
