Si volem saber de la salut de l’art del nostre entorn, cal verificar si existeix o no un recanvi generacional. Resulta bàsic per a la cultura ponentina, ja que la incorporació de nous creadors és l’indicador més visible i positiu quan la memòria del passat s’esborra o es dilueix en la boira del temps. Així doncs, podem parlar de nous artistes? La resposta és que sí, malgrat la dificultat de visualitzar-los, ja que després dels Jordi Jové, Iglesias i Bayona, hi ha hagut una gran desconnexió en el fil intergeneracional. Sense transmissió ni continuïtat no ha estat possible una homogeneïtat, que s’ha anat desenvolupant fins al moment present. El fet constatable és que els nous artistes de Lleida s’han format en centres universitaris i tenen una base teòrica i pràctica molt perfeccionada. Els diem de Lleida pel fet d’haver nascut al territori, però la seva preocupació és més generalitzada i global, així com les seves aspiracions i inquietuds. Són creadors individuals que anem seguint en les escadusseres iniciatives que tenen a Ponent, tot i que són els aparadors més plausibles per descobrir-los. Tots ells tenen els seus webs en què es pot descobrir els detalls dels seus currículums i projectes. Estan en actiu i són el nostre futur. Una de les ocasions per saber d’ells és aquesta Biennal d’Arts Plàstiques i Visuals de l’IEI, que amb el nom de LARVA arriba a la seva segona edició, amb sis noms seleccionats, on només dos repeteixen de la primera convocatòria de fa dos anys: Ferran Lega (Lleida, 1983), que ha estat distingit amb el premi, i Marta Bisbal (Mollerussa, 1974). Els altres quatre artistes ho fan per primera vegada en aquesta Biennal, que ha estat triada per un jurat que segueix els artistes emergents. Isabel Barios (Lleida, 1981), Simon Contra (Lleida, 1980), Carles Llonch (Lleida, 1985) i Olga Olivera-Tabeni (Lleida, 1972). L’art actual es basa en projectes més que en obres i, per tant, cal parar atenció en els propòsits per comprendre bé el que s’exposa en una mostra col·lectiva. Parlem d’artistes que enfoquen el seu treball en la recerca de conceptes i de nous mitjans, que esmercen el temps a enriquir la base dels seus treballs i que quan els presenten malden per fer una selecció objectiva i visible del que pretenen.
Per a aquesta nova edició de LARVA, Isabel Barios ha triat Enllitada, una sèrie de fotografies sobre el cos i el seu pes i absència. Marta Bisbal, hi és amb una evocació de la memòria del Palau de Vidre dels Camps Elisis. Simon Contra, amb una instal·lació olfactiva. Ferran Lega, el guardonat, amb 21 sons per a la nostàlgia, que es fonamenta en la seva recerca sonora amb imatges. Carles Llonch, amb unes impressions digitals del seu projecte Ombra i recer i, finalment, Olga Olivera-Tabeni, amb les fotografies de Comptant arbres. Si volem saber on som ara, cal visitar aquesta mostra, però no com qui entra en una exposició de quadres, sinó amb el llapis als ulls, prenent nota dels noms i cognoms, i advertint que l’art del present segueix aquest camí, i que Lleida no s’adorm en un recanvi generacional costerut, però que ha germinat.
