CRÍTICADEARTE
Joan de Muga
Amb la intenció de dialogar també amb l’obra gràfica, Polígrafa va ampliar el seu catàleg de gravats i va obrir Artgràfic, al carrer Balmes, als baixos d’on tenia les oficines. Amb aquesta disponibilitat, Joan de Muga oferia exposicions individuals de grans artistes, als quals editava obra gràfica i monografies d’art. Tot sumava per engrandir el projecte, que tenia cada vegada més una projecció internacional. Va obrir galeries a Nova York i era present a les principals fires d’art internacionals.
La relació amb artistes internacionals va impulsar fins i tot un espai al Poble Nou on presentà projectes específics de grans creadors com John Cage, Rebecca Horn o Sigmar Polke. Va ser aquest el punt àlgid de la seva carrera, consolidant un projecte que exportava artistes catalans i importava creadors de renom. El seu emblemàtic establiment de la Rambla va haver de tancar portes per l’increment dels lloguers en aquesta zona i va concentrar la seva energia al local del carrer de Balmes, que encara resta obert, amb el pas a una nova generació de Muga que l’ha succeït. La seva relació amb l’art de Ponent se centra en Josep Guinovart, que durant força anys va ser artista exclusiu de la galeria, i amb Hernández Pijuan, que va exposar moltes de les seves obres fetes al taller de Folquer. En determinat moment va tenir molt interès per l’obra de Cristòfol. De tot plegat, en va quedar una mostra sobre la revista antiartística ART que va acollir a la galeria, amb obres extraordinàries de Cristòfol, Lamolla, Viola i Crous. També, l’única litografia d’una “morfologia” que Cristòfol va acceptar fer. Recordades també són les exposicions que va dedicar a Benet Rossell, en el seu vessant de pintor.
Descansi el galerista que va recolzar-se en la memòria de Joan Prats per apostar per l’avantguarda catalana.