Pep Duran, quan signava Esteva

La mostra actual de Pep Duran a la Fundació Vallpalou recorda aquells anys en què el Museu Morera i l’Escola Municipal de Belles Arts centraven l’atenció sobre els artistes dels anys vuitanta. D’aquella època, on van passar pels seus espais creadors com Tom Carr, Carles Pujol, Gabriel o Àngels Ribé, són dues exposicions on l’artista va participar de ple, quan signava com Pep Duran i Esteva. Em refereixo a l’any 1985. A la primavera d’aquell any, la Glòria Picazo va comissariar una mostra que es deia Opcions i repassava instal·lacions, performances i accions de la darrera avantguarda catalana, amb obres de Gabriel, Joan Duran i Pere Noguera o intervencions com la que va realitzar a Lleida J.M. Calleja. L’obra que havia seleccionat de Pep Duran i Esteva era la Pluja de mans, que havia presentat a Metronom l’any 1981.

No feia tres mesos que l’artista havia tingut una mostra individual al Morera i ja es coneixia la seva trajectòria. En aquella ocasió es recordava com s’havia iniciat en el domini públic a través d’una exposició a la galeria Adrià de Barcelona. Era l’any 1978, i el catàleg el signava l’Alexandre Cirici, que continuava essent un referent i garant de la qualitat artística. Després la seva obra va cridar l’atenció a la segona Biennal de Barcelona i a la mostra que va fer a la Fundació Miró de Barcelona amb la seva sèrie Sabates. Després vingué la seva exposició a Metronom, amb uns treballs sobre les mans i les variacions que imaginava, i aquella proposta del Morera, on recordo tota una escenografia de personatges retallats i disposats sobre l’espai. D’entre ells el seu autoretrat en família, i un personatge singular que es deia Carles i que apareixia en moltes d’aquestes obres. Sens dubte aquestes dues exposicions varen servir, i molt, per apropar l’estètica de l’autor a l’escena lleidatana, relacionant-la amb aquella Barcelona divina que tot just es desvetllava.

Si recordem la mostra dels llibres d’artista de Vicenç Altaió a la mateixa fundació Vallpalou de fa uns mesos, recordarem el llibre d’artista que el poeta va fer amb ell el 1986, com a promoció d’aquell local emblemàtic de l’època, del carrer de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona, que havia estat ambientat amb un esperit global. La mostra actual, que du el títol de Dibuixar els dies, comença precisament més endavant, quan l’any 1984 Pep Duran i Esteva dissenya el llibre de Carles Hac Mor dedicat a Cravan-Mor. El dia de la inauguració, l’Esther Xargay va fer una versada evocació de l’interès que el nostre poeta Carles Hac Mor va tenir sempre per l’artista, i explicà concretament el concepte de les vint-i-una lipotipies que acompanyen el text que pretenia consolidar la idea que Cravan era lleidatà. Explicava l’Esther com el nen Hac Mor estiuejava a Vilanova i la Geltrú, que és la ciutat nadiua de Pep Duran i Esteva, com acabà seient a la falda d’Eugeni d’Ors i com aquest, un dia, va compartir amb els tertulians del Peixerot que havia tingut una lipotipia, paraula inusual que Carles Hac Mor prené com a invenció del Pantarca, i ara seva, per descriure que aquells encunys que Pep Duran i Esteva havia dissenyat per a aquest llibre tenien aquest nom.

Serví la dissertació per fer-nos veure com el poeta s’estimava aquest autor, que en la seva trajectòria i biografia ha fet escala, com ara, a terres lleidatanes.