Un monument censurat amb rostre

Fa uns dies s’havia d’inaugurar l’exposició dedicada al monument als martirs d’Oradour-sur-Glane. L’acte s’ha suspès, seguint les recomanacions oficials.

El 10 de juny del 1944 la 3a Companyia del 1r Batalló del regiment Der Führer de la Divisió SS Das Reich del Waffen SS va entrar a la vila d’Oradour-sur-Glane, on va executar una massacre sobre la població civil. Foren assassinades 642 persones, de les quals 190 homes afusellats i 245 dones i 207 nens metrallats i cremats vius a l’església. Aquests fets simbolitzen un dels esdeveniments més terribles de la Segona Guerra Mundial. L’estiu del 1944 les Forces Franceses de l’Interior encomanen a l’escultor Apel·les Fenosa un Monument a la Memòria dels Màrtirs d’Oradour-sur-Glane, que no va ser erigit al lloc determinat llavors fins el 25 de juny de 1999, 55 anys després. Fenosa comença a realitzar l’escultura de grans dimensions al seu taller del Boulevard Saint-Jacques de París, on representa una dona embarassada, nua, amb les mans alçades i mirant el cel, mentre als seus peus cremen les flames. Finalment Fenosa exposa el monument aux martyrs d’Oradour en guix al XIIe Salon des Surindépendants de París, la tardor del 1945, on té un gran èxit i esdevé la principal obra escultòrica. Lamolla deixa testimoni del seu grat per l’obra.

A Haute-Vienne també se’n parla, del Saló. Es diu que el projecte ha estat fet “dans le plus grand secret”. El detonant del rebuig vers l’escultura l’enceta el bisbe de Limoges, Rastouil, que escriu un manifest al full parroquial, molt crític “Va-t-on laisser salir la mémoire d’Oradour?”. El Monument se censura. Això no obstant, el Front Nationale paga la fossa de l’escultura en bronze. Gràcies a les gestions de Jean Cassou, que ha estat nomenat conservateur au Musée National d’Art Moderne de París, l’obra es diposita a París i s’exposa durant anys a l’exterior del Museu. Quan Jean Cassou abandona el Museu el 1965, l’escultura de Fenosa passa a les reserves. L’any 1981, després de gestions fetes per Fenosa i la família D’Albis, l’escultura surt dels magatzems del Museu i s’instal·la en un carrefour de Limoges. Nicole Fenosa, vidua de l’artista, es desviu llavors per ubicar el monument a Oradour-sur-Glane, dalt d’una columna, com una flama, talment com volia Fenosa. Fa gestions prop de les institucions i finalment aconsegueix que s’inauguri el 25 de juny de 1999, on encara ara llueix com un símbol de la massacre. En motiu de l’exposició i de la recerca de David Ferrer Revull s’ha descobert que l’única dona embarassada assassinada a Oradour era una catalana: Carme Juanós Sampé, de Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. Fenosa no estava al corrent d’aquesta notícia quan va representar una dona embarassada al seu monument, i ara, amb aquesta descoberta, el monument té un rostre català. A Oradour varen morir 19 republicans exiliats. Els familiars havien d’assistir a la inauguració. L’acte havia de ser un rescat de l’oblit, un redreçament de la memòria. Això no obstant, quan es permeti obrir de nou els museus, la mostra il·lustrarà aquests fets.