Llibres d'artista

Una opció per seguir la tradició de Sant Jordi és també la de regalar llibres d’artista. L’aportació catalana és excepcional, i també la lleidatana. Són obres especials, algunes històriques. Costa de trobar aquestes joies de la bibliofília, però cal saber també de la seva existència. Faig un petit resum de quins són els exemplars bàsics.

El concepte llibre d’artista remet a l’avantguarda i l’experimentació, així que cal situar-los en el seu inici en la nostra modernitat dels anys 30. El punt de partida és Enric Crous. No va tenir temps de produir grans llibres per causa de la guerra, però ens va deixar Poker Espiritual de J. Giné Gené d’Arts Gràfiques Ilerda, editat el 1930.

Ja a la postguerra l’obra primera que cal destacar és CANYERET de Josep Benseny, amb 100 exemplars editats, però 25 d’ells il·luminats a mà per l’artista. És una veritable obra d’art amb linòleums fets d’una manera molt artesanal.

El veritable referent internacional havia de ser Guillem Viladot i les seves edicions de Lo Pardal. L’any 1965 es va estrenar amb Nou plast poemes, considerat el primer llibre de poesia visual de l’Estat espanyol. El va fer amb Leandre Cristòfol. Després 5+1 Lais concrets d’homenatge a Antoni Tàpies i molt especialment la Tonada de la vista, de la dita, de la busca i de la troba, amb xilografies de Lluís Trepat. Molts dels llibres de Viladot varen ser fets en companyia de Josep Iglésias del Marquet, que al mateix Lo Pardal va fer tres llibres de poesia experimental excepcionals. Viladot va inspirar una altra joia de la bibliofília lleidatana, molt difícil de trobar, el que Ton Sirera va fer amb un text de Sebastià Gasch. Al Ton no li va agradar gens el text que havia escrit Gasch, i va optar per no distribuir el llibre, però és realment genial, ja que incorpora tiratges fotogràfics abstractes, que són veritables vintages, molt cercat per museus i col·leccionistes.

Som ja als anys seixanta i va ser precisament un llibre, Homenatge a la flor de paret, de l’Àngel Jové, que va inaugurar la Petite Galerie de Lleida, bressol de l’experimentació prèvia a l’era conceptual. L’Albert Coma Estadella va fer també algun llibre singular, com els poemes de la Teresa Roses. El fill de la poetessa, el Toni Abad, va iniciar-se també amb alguna experimentació com el llibre Escales.

Ja som a l’època conceptual, i en aquest període destaquen Carles Hac Mor i Benet Rossell. Les seves edicions són molt nombroses i hi ha llibres d’artista de tots els formats i il·lustracions, des de petites plaquettes, fins a carpetes de gravats, algunes realment grans. Tots dos hi havien col·laborat, però individualment tenen un registre d’edicions molt qualitatiu i quantitatiu.

També cal esmentar Josep Vallribera, que ha produït molts llibres singulars, de tiratges curts, amb incorporacions de neons, fotografies, gravats o àudios i vídeos. Vallribera ha distribuït els seus treballs internacionalment, i compta amb diversos col·leccionistes que segueixen de prop totes les seves edicions.

De la generació dels vuitanta destaco Josep Minguell, que ha fet carpetes de gravats i llibres volumètrics, amb caixes de fusta que contenen obra pintada.

En el tombant del segle, els artistes lleidatans s’han dedicat molt a l’obra gravada, i ha estat en aquest camp on s’han editat moltes carpetes de gravadors, amb textos poètics, que podríem considerar també llibres d’artista. Un exemple molt especial és el de Teresa Vall Palou, que ha arribat a fer tiratges dels seus llibres de 2 exemplars, que tenen una categoria de producció molt rellevant.

Cada dia que passa és més difícil aconseguir aquests exemplars, que arriben a ser peces de museu.