Frederic Vilà

Avui cal recordar Frederic Vilà i Tornos. Podríem destacar per damunt de tot que va ser el primer historiador d’Art professionalitzat de Lleida. Fins llavors, aquesta disciplina era exercida per professionals liberals amb vocació envers la història i les arts. En el seu cas tenia dues carreres universitàries: llicenciat en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i doctor en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona.

Aquesta ambivalència d’arquitectura i art li va ser molt útil per a algunes de les seves recerques a través de publicacions que, majoritàriament, tenen a veure amb arquitectes. Recordem llibres seus, com el primer número dels Quaderns de la Banqueta, dedicat a Morera, arquitecte modernista? (Lleida, Ajuntament de Lleida, 1982) O altres, com La catedral de Lleida (Segle XVIII) (Lleida, Pagès, 1991), que va ser presentat a la mateixa Seu Nova, o Aportaciones de los arquitectos catalanes ocupados en la historia o teoría del arte y de la arquitectura, de Llotja al GATCPAC (Lleida, Universitat de Lleida, 2006); L’arquitectura d’ahir a Lleida, amb fotografies de Xavier Goñi (Lleida, Pagès Editors); Primera pedra de la Universitat de Lleida: Construcció original i remodelació del Seminari (Lleida, Universitat de Lleida). També les seves col·laboracions en les monografies dedicades a Francesc Bordalba i Montardit, Lluís Domènech i Torres i Francisco Clavera i Armenteros.

Entre 1970 i 1982 va exercir d’arquitecte a l’estudi Antoni Morell. L’obra més singular va ser la plaça de les Missions, que encara ara conserva la fesomia amb què va ser pensada i preserva la seva utilitat. El Patrimoni va interessar-li, doncs, com a arquitecte i historiador. Va ser responsable de l’arxiu històric de la demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes i de revisar la normativa i el catàleg dels elements d’interès històric, artístic i arquitectònic del Pla General Municipal de Lleida, i va impulsar el Pla Especial del Turó de la Seu Vella. Va exercir d’arquitecte municipal de Lleida entre 1972 i 1973, i el 1982 va ser Arquitecte de Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Entre els anys 1991 i el 1995 va ser regidor de Cultura de l’ajuntament de Lleida, quan va succeir Jaume Magre, i entre les seves iniciatives més reeixides figura la creació de la Sala Cristòfol. D’aquest escultor, també va impulsar la presència de l’obra Pensativa en un dels claustres de la Universitat de Lleida. Allò pel que serà més recordat ho deu a la seva activitat com a professor a la nostra Universitat. A l’època de l’edifici del Roser, Frederic Vilà va començar a donar classes el 1972, a l’Estudi General de Lleida, però va ser el 1982 quan es dedicà de ple a la docència, impulsant i defensant amb molta energia la llicenciatura d’Història de l’Art i, després, del Departament d’Història de l’Art i Història Social. La seva vida posterior restaria lligada a la institució i a la consolidació de generacions d’estudiants dedicats als estudis d’Història de l’Art. Com a home va sentir-se vinculat a les arts de la ciutat de Lleida. Manifestà una gran proximitat amb artistes com Rosa Siré i Albert Coma Estadella, i gràcies a la complicitat de la seva esposa, Marta Trepat, s’apropà al món visual de Guillem Viladot.