CRÍTICADEARTE
David Ymbernon
Ara que la seva obra ja té una solidesa, podem valorar com és d’important haver aconseguit l’originalitat i el mètode (quin escull tan significatiu pels artistes, aquest de tenir i trobar la personalitat). Ymbernon ho ha fet amb un color que s’identifica amb un espectre singular: la infantesa, les joguines, la vitalitat lúdica, i a través d’aquesta personalitat ha obert les portes amb una creativitat poètica. “Tot el que sé ho he après al pati de l’escola”, va afirmar, com si el territori dels adults tingués més necessitat del joc, de la transgressió, que no pas de certeses. Això no obstant, no trobareu en aquesta immersió onírica una simplicitat objectual. Les seves obres tenen més de Duchamp i de l’avantguarda que de la intgenuïtat que traspuen. Les pintures saben expandir-se, els objectes es disposen a l’espai o a les obres emmarcades o envitrinades amb la sensibilitat pictòrica d’un artista. Són una unitat, encara que individualment tenen la capacitat de condensar la dimensió del seu món, del seu imaginari. Feia anys que David Ymbernon cercava trobar el seu camí, el seu perfil, la seva singularitat en aquest món de l’art adult, i ho ha trobat en la poètica visual transmutada en objectes, en pintures. No és una mala pensada dir que hi ha un “ideari” a Latung La La, però no espereu esbrinar-lo amb cites ni amb solideses. El Museu d’Art de Cerdanyola també malda per tenir la seva originalitat en el món dels museus catalans, i la galeria El Quadern Robat, també. Aquests espais són idonis per acollir David Ymbernon. Finalment espais d’art i artistes es troben en objectius compartits. Com ha de ser.