CRÍTICADEARTE
Plataforma d’artistes lleidatans
Vist des de Lleida, l’Hospitalet no sembla el lloc especialment promocional per als artistes lleidatans, però realment ho va ser, com ho recorda el llibre que ara impulsa el Centre d’Art Tecla Sala que va ser escrit per la desapareguda i estimada crítica d’art Rosa Queralt, amb data del 2012, i que du per títol Un segle d’art modern a l’Hospitalet 1912-2012.
Aquesta recerca evoca els moments més emblemàtics d’aquesta aventura moderna, com la de la nissaga de ceramistes Serra, l’acció per una arquitectura moderna de Ramon Puig i Gairalt i el que s’anomena l’Ateneillo d’Hospitalet, que eren les tertúlies que organitzava a casa seva el pintor uruguaià Rafael Barradas, que va dur a la ciutat fins i tot Federico García Lorca. No som encara en temps de participació lleidatana. Tot comença a la dècada dels anys seixanta, quan la ciutat impulsa un premi de pintura que té per nom Ciutat d’Hospitalet.
En la primera edició obté el primer premi l’Albert Coma Estadella, amb una pintura informalista, però amb tonalitats de colors més vius. L’obra és ara a la col·lecció de l’ajuntament i, juntament amb l’obtenció del premi de dibuix Joan Miró, va significar molt en la trajectòria del pintor. Al jurat hi havia crítics compromesos amb la modernitat com Corredor Matheos, que donaren molta confiança al pintor.
En aquests premis va participar també, i fou guardonat, Lluís Trepat, i l’Àngel Jové, que van cridar de seguida l’atenció de l’Alexandre Cirici pel pas d’una obra nourealista a l’inici d’un art conceptual.. Precisament els artistes conceptuals dels anys setanta trobaren a l’Hospitalet una plataforma excepcional. A les mostres que impulsava Josep Parera es van poder veure obres de tres creadors vinculats a aquest corrent experimental: Guillem Viladot, amb una poesia visual que coincidia amb el que es veia als Encuentros de Pamplona; la targarina Olga Pijoan, en una de les seves escasses presències públiques, i també la Fina Miralles, que ja s’havia establert a la seva finca agramuntina.
Associem l’Hospitalet a una ciutat amb fort compromís social i el moviment Estampa Popular, en el qual va participar molt activament Josep Guinovart, que s’hi va desenvolupar entre la seva gent, amb una voluntat d’arribar al poble, amb cartells i obres estampades a preus molt econòmics.
Ja als anys vuitanta es va promoure una iniciativa molt similar a la de la Fira de Tàrrega de l’Escultura al Carrer, que es deia L’Hospitalet Art, amb ocupacions urbanes d’artistes que tenien com a base l’antiga fàbrica Tecla Sala, que ara és un centre d’art. En aquestes intervencions va participar el Toni Abad, crec recordar que amb les obres que feia amb Mecalux, ja que la fàbrica no era lluny de l’espai.
El llibre du a la coberta i a la contracoberta una imatge de l’escultura La Bòbila, de Joan Junyer. Quin plaer recordar el temps que aquest artista recentment tornat de l’exili havia passat majoritàriament a la ciutat de Nova York per dedicar a pensar i fer aquesta obra gegantina, que és un exemple excel·lent del seu concepte de “pintures que s’aguanten dretes”, una aportació personalíssima per agermanar pintura i escultura.
Ara l’Hospitalet ha consolidat una oferta artística emblemàtica amb el Centre d’Art Tecla Sala al capdavant i la Fundació Arranz Bravo. Tot aquell esforç per fer-se visible amb la gran competència de Barcelona va servir i va ser útil i els artistes lleidatans hi estan estretament vinculats, encara que no ho sembli.
