Unes cartes i un viatge
NO-FICCIÓ
Fa anys que segueixo la pista de la Cristina Peri Rossi, que la llegeixo pensarós com un fanàtic del rock, que sento les seves pàgines com un missatge directe, com una fletxa en direcció non-stop cap al meu pit. A Julio Cortázar també l’admiro de temps enrere, encara que la nostra relació sigui una mica diferent. Recordo llegir Bestiario quan una obsessió medieval em va portar a alguns compendis on es parlava de mitologia, d’éssers fantàstics i d’animals que caminaven per la línia del que és paranormal. Evidentment, una decepció va ser l’únic que vaig treure per no trobar res d’això dins l’obra que porta com a títol el bestiari. No vam començar gaire bé, però a poc a poc hem establert amistat. Amb Julio Cortázar y Cris, obra que publica Peri Rossi a Menoscuarto Ediciones (2024), veiem tot l’entramat de la relació que ambdós amagaven, una amistat que creix i es fortifica a través de cartes i contacte. Una familiaritat i una confiança que, tot i la mort de Cortázar, no s’acaba perdent mai. Ella mateixa escriu: “Julio está mucho más vivo para mí que la mayoría de personas que conozco.” Apuntant tots els llocs de Barcelona que trepitgen, els bars que freqüentaven i els camins que devien fer, intento recrear rutes un divendres de juny perdut per la ciutat. Amb el son encara dins els ulls, unes ulleres de sol vintage que vaig trobar en un calaix del meu pare i una camisa hawaiana, camino per les Corts per arribar al bar on ella esmorzava recurrentment, el Bar Helios. Arribo i la vida se m’escapa de les mans. Ni la Cristina està allí amb el seu cafè, ni el bar literari vessa d’alegria. Ni existeix. Ara hi ha un 365 i poques ganes de llegir dins d’aquell espai on les presses de la gent quasi et fan fora. Escric i recordo les seves paraules “la escritura es una forma de recuperación, de salvación frente a la muerte y a la desesperación”. Guardo les coses i segueixo per l’Eixample esperant trobar-la desesperada després de tants canvis i tanta multitud que es menja el petit comerç i les estones tranquil·les de lectura. El último en irse que apague la luz.
