...i torna al Born

La setmana passada titulava aquesta col·laboració amb el començament de la dita Roda el món... i avui m’agrada acabar-la amb el seu final ...i torna al Born. És bo tenir inquietuds per conèixer les novetats, però finalment acabaràs tornant amb els més propers, els de casa i amb allò ben conegut. I per què al Born? Potser només és una qüestió de rima, però l’explicació més plausible és l’associació que explicita que enlloc del món es viu tan bé com a Barcelona. Curiós és que a la ciutat que mig món vol visitar, governin aquells que són resultat del malcontentament. Curiós és que la Sagrada Família, que causa admiració a milions de persones, sigui vilipendiada pel regidor d’urbanisme de la ciutat que la mostra imponent. Curiós és patir per aquells que demanden treball i justícia, l’esforç per carregar-se la més barata, rendible i ufanosa forma de crear treball i riquesa, essent la turística forma de mostrar la perla del Mediterrani. Curiós és constatar com l’anomenat govern del poble blasma contra l’elit hospitalària d’una ciutat que s’ha convertit en capital de pelegrinatge pels miracles de salut que emmirallen el món, al comptar amb l’avantguarda de l’excel·lència sanitària. Curiós és admirar-se que grans empresaris mundials a bastament vulguin invertir en projectes en el cap i casal de Catalunya i quedar-se espatarrat al veure com el govern municipal alça murs administratius, legals i de fàstic als inversos i els seus projectes. El més curiós, és que tot això, ho facin amb la pretesa intencionalitat de protegir els febles, fer justícia als perseguits i redistribuir una riquesa que deixa a la misèria els seus votants. La llista seria llarga i per a mi se’m fa penosa només d’enumerar-la. No és massa comprensible que quan tenim l’oportunitat de votar i per tant, elegir la millor solució, ens equivoquem perpetuant el desori actual. Els que hi entenen afirmen que hi ha un canvi generacional i que l’entrada al ventall electoral dels nous i la pèrdua irremeiablement constant dels vells votants, comporta una irrupció d’allò que electoralment sembla nou, modern, enlluernador, innovador i diferent. Si tot és tan simple, els que votem els de sempre no escarmentem i, els que voten els que semblen nous, voten en realitat el vell ordre.