Una mica més de poesia

Era una vegada un vell professor de matemàtiques que, preocupat pels seus alumnes, els volia donar una nova dimensió del valor dels números. Pretenia, com Machado, que no confonguessin valor con precio. Així, un dia els va proposar que farien una classe dedicada a la poesia. A aquells alumnes avesats a tocar de peus a terra en el jardí de les matemàtiques, no els va fer gens de gràcia, però l’estima i devoció al seu professor insígnia els portà a acceptar resignadament aquella estranya proposta, com un mal tràngol que calia passar. El dia assenyalat es va presentar carregat amb un modern i sofisticat aparell de música. La cara dels alumnes venia a dir “Jesús, Maria i Josep, ara ens endinyarà una hora llarga d’algun rapsode amic seu”. Ell se’ls mirà, somrigué i posà en marxa l’aparell de música. Una cançó de Bob Dylan i als alumnes els canvià el semblant, després Sting, Noah, Serrat, Llach, Lennon, Bartoli... i una llarga selecció que regalava l’oïda. Alguns no podien deixar de bellugar-se i, de bona gana, s’haurien posat a ballar. D’altres eren la projecció de la felicitat, fent seves les situacions que expressaven aquelles lletres que semblaven estar inspirades per emocionar. A l’acabar la classe, els alumnes aplaudiren entusiasmats els dots de discjòquei del seu professor de càlcul d’estructures i, rient, li comentaren que s’havien empassat la broma. Ell, seriós, els digué: “Quina broma? Heu escoltat una selecció de poesia, de fet, de la millor de les poesies, car ha emocionat des de fa una colla d’anys milions de persones de tot el món. Bé, he procurat que vosaltres, que encara esteu dominats pels prejudicis, escoltéssiu poesia musicada en la veu dels millors, però poesia.” De sobte s’adonaren que la majoria d’aquells versos tenien una mètrica, una lògica matemàtica i una perfecció del volum capaces d’expressar sentiments. Sense adonar-se’n ja tenien un altre motiu per estimar les matemàtiques. Aquest article el vaig publicar en aquesta secció el desembre del 2010. Ara hi ha qui discuteix i critica l’Acadèmia Sueca per atorgar el Nobel de Literatura a Bob Dylan. Jo no en tinc cap dubte, però si vostès el tenen, escoltin Paraules d’Amor d’en Serrat i preguntin, al vent, si hi ha alguna literatura millor i capaç d’emocionar.