Un síndic de pel·lícula 2

Mantinc que l’informe del Síndic respecte als purins conté ignorància, desmesurada demagògia, injusta culpabilització i errònia proposta de solució. Perquè hi hagi renda mínima garantida pels molts pobres d’aquest país, hi ha d’haver qui, a sol i ombra, amb fred i calor, amb la casa sense teulada i sense aturador de sacrifici, treballi més hores que un rellotge, arrisqui els estalvis i produeixi riquesa per a tothom. Aquests pateixen les pudors, les inclemències del temps, les boires, el fred, la calor... Però aquests inconvenients els tenen arrelats els nostres pagesos a l’ADN. Són els que han fet de les nostres terres oblidades motor econòmic de Catalunya. No crec que a ningú li passi pel cap culpabilitzar de la pol·lució atmosfèrica els treballadors de SEAT perquè fabriquen cotxes. Les granges de Lleida són un conglomerat de petites fàbriques que, juntes, són un grapat de SEAT’s, tant des del punt de vista econòmic com per la importància social que comporten. Als ramaders de Lleida només els deslocalitzaran els ignorants, els vividors, els buròcrates i la llarga rècula d’inútils que infesten el país, car la competitivitat, la innovació, la feina ben feta i el lideratge mundial ja són pràctica diària a casa nostra. Es necessita molta santedat per aguantar que uns assalariats nostres ens assenyalin com a delinqüents contra la salut dels convilatans, perversos malfactors del medi ambient i sobrants prescindibles de l’economia tan necessària en les nostres terres que sense la ramaderia no seríem res més que afamats candidats a la renda mínima garantida. No és acceptable que la molta ignorància, l’abundant mala llet i els massa interessos dels comissionistes del fàcil vendre a pagar els altres em diguin que els purins són els contaminants. No és veritat i ni tan sols és una veritat a mitges. Com a producte de fabricació pròpia, els fems i els purins són un adob, tradicional, orgànic, natural, biològic, biodegradable, necessari, útil, abundant, imprescindible i baratíssim per a la nostra agricultura. Els que són residus, químics, sintètics, cars, contaminants, de producció forana i desgraciadament massa abundants, són els adobs inorgànics. Per què per a alguns polítics els fems són residus i els productes químics són adobs?