DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Un síndic de pel·lícula i 3
Sé que els meus arguments poden estranyar moltes persones que han relacionat massa fàcilment pudor amb malfactor. Només pretenc que s’aturin a reflexionar per trobar una sola falsedat en les meves apreciacions. Com a producte propi, els fems i els purins són l’adob tradicional per excel·lència, perquè és el producte que des de temps immemorials s’ha utilitzat com a adob. Els humans vàrem aprendre molt aviat a cultivar la terra i quan aquesta s’esgotava, simplement canviaven de lloc. Aviat aprengueren a relacionar producció, qualitat i alimentació amb la pràctica de femar la terra. Són moltes les tradicions que han passat a ser història, al ser superades per pràctiques millors. Però els fems i purins, són a més de tradicionals, orgànics, naturals, biològics, biodegradables, necessaris, útils, abundants, imprescindibles i baratíssims. Sortosament també són inevitables i ben nostres, car són de producció natural, de les persones i els animals. La natura està sempre en equilibri i en aquest, la natura ha trobat la manera de donar-los la millor de les utilitats. Són l’aliment i l’hàbitat de multitud d’altres éssers vius, essent indispensables per a la vida vegetal i per tant, per a la vida mateixa. Sense matèria orgànica que els retingui, els incorpori i els complementi, els productes químics utilitzats com a merda química per l’agricultura del segle passat, són de pobra i verinosa utilitat. S’imaginen un pagès productor de tomàquets biològics, que en lloc d’utilitzar fems com a adob, fes maleses amb productes químics? Saben que en els darrers anys, més del 60% del territori lleidatà no ha vist una palada de fems? Saben que any rere any, hi ha milers i milers d’hectàrees cultivades que suporten solament l’aportació química? Saben que aquestes terres sense l’adobat orgànic primordial i principal estan condemnades a l’erosió, l’esgotament i la pèrdua de qualitat agronòmica? Saben que moltes d’aquestes terres consten en els papers com a destinatàries de fems? Saben que això es paga en un comerç vergonyant? Ho sap el Síndic? Faria mil preguntes més, però és igual, no sé per què m’hi escarrasso, car el problema no és de saviesa, sinó d’interessos, ignorància i mal govern i ja se sap, “lo que natura non da, Salamanca non presta”.