Serveis de desinformació

Des de fa molts anys, les previsions econòmiques oficials són terriblement desautoritzades per la realitat. Quan un ministre d’Hisenda aportava i aporta les dades pressupostàries al Congrés, les acompanyava i acompanya de les memòries que permeten l’autoritat i la lògica dels números. Reconec que mai he entès la comptabilitat, ni en la meva activitat empresarial, ni tampoc en la pública, però sí que sóc capaç d’entendre el compte de la vella i amb sobrada confiança, la lògica comptable dels experts. Els comptes públics es quadren sempre amb molta màgia i en el miracle de la darrera hora. La culpa dels altres. Les previsions dels experts són una gimcana on mai els ciutadans podem aconseguir la victòria. Els prestigiosos economistes Sala Martín i Gonzalo Bernardos tenen una opinió molt diferent respecte a la previsió econòmica de les institucions. En Xavier Sala assegura que no creu en les previsions, ja que el sol fet de fer-les públiques en canvia el resultat. Si algun prestigiós organisme assegura una caiguda dels preus, el mateix anunci, altera aquesta caiguda en defecte o escreix, de la mateixa manera que la millor forma d’assegurar-se la fallida d’un banc serà l’anunci per part del Banc d’Espanya de les dificultats financeres d’aquell, tant si són certes com si no. En Gonzalo Bernardos, favorable a les previsions, assegura que la intel·ligència i l’autoritat de l’expert, s’avala en l’encert o l’error de la previsió. Raó a mitges, car en la gràfica d’ESADE aquest any, en referència al resultat de les previsions del creixement de l’any passat, no hi ha ni una sola institució que encerti en la diana. La diana és el que realment ha succeït, i en els successius cercles, menys o més allunyats, hi ha retratats els experts. Els bancs són els que més s’atansen a la realitat, tot i que, a una colla de milers de milions d’euros. Espanta que els més allunyats, en els cercles del ridícul, siguin el Govern espanyol, l’OCDE, l’FMI, The Economist i el nostre Banc d’Espanya. Tinc la sospita que els errats no ho fan per falta d’intel·ligència o autoritat, car tinc el convenciment que la previsió emmiralla el babau i altera el resultat en perjudici d’uns ciutadans que paguen uns servidors públics amb la sagrada funció de prendre’ls el pèl.