DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Pàmies, un miracle (i III)
La persecució de les propietats medicinals de l’Estèvia, per part de les autoritats sanitàries, és incomprensible, si no fos per la massa comprensible actuació sanitària envers les multinacionals del medicament. No hi ha dia que els mitjans de comunicació no es facin ressò de l’escàndol en la prescripció de molts medicaments, que es demostren innecessaris i perjudicials per a la butxaca i la salut de les persones i els animals. Les autoritats sanitàries persegueixen amb expedients sancionadors tots aquells que distribueixen les fulles o la part original de l’Estèvia, car per aquesta via aporten, a més de la dolçor, les seves altres múltiples accions medicinals. Mentre es permet la venda de l’edulcorant refinat de l’Estèvia, es prohibeix la venda del producte original. Per altra part, es permet la venda de molts productes comercials amb la icona publicitària de la imatge medicinal de la planta, quan en realitat només contenen un 3% d’una petita part de les seves propietats, complementant la dolçor amb edulcorants sintètics molt problemàtics. Només cal passejar-se per alguns centres comercials i llegir acuradament els ingredients de l’edulcorant de Carrefour o Hacendado, per exemple. Podem afegir-hi, desgraciadament, molts productes de venda en farmàcia i botigues de salut alternativa. Mentre es barra la venda de l’Estèvia a casa nostra, amb l’inconsistent argument que la Reglamentació Europea la prohibeix per considerar-la nou aliment al no haver estat consumida abans de l’any 1997, els alemanys han demostrat que sí que ho era al seu país i per tant, allí és legal vendre-la, encara que prefereixen comprar-la a tones als espanyols i tornar-la a revendre amb gran benefici. Si a Alemanya és legal, a tot Europa ho hauria de ser, com ho és al Japó des de fa anys i panys. Si tot això és incomprensible, encara ho és més no permetre descriure en l’etiquetatge de les plantes medicinals, les seves propietats provades científicament, car no fer-ho facilita el frau del miracle i perjudica la necessària informació. Menysprear la medicina alternativa i no considerar-la complementària i necessària és una oportunitat perduda. El meu metge és imprescindible i els cada dia més nombrosos Pàmies, també.