Obsessió insalubre

Una de les meves professions ha estat la de veterinari i, encara que desgraciadament la majoria dels ciutadans ho desconeixen, la tasca més important d’aquesta professió es relaciona directament en una callada, abnegada, eficient i poc reconeguda actuació en la salvaguarda de la salut humana. Segur que aquesta actuació anirà a més en els propers anys, car el perill de les zoonosis transmissibles s’amplia i agreuja en la interrelació animals persones, en un món on aquestes cada vegada estan més obsessionades a gaudir d’una salut de ferro, però vivint en el frenesí de les màquines poc perdurables. Hem de reflexionar de per què cada dia hi ha més establiments que venen remeis alternatius. De per què a les farmàcies hi ha en els llocs més visibles tota una sèrie de productes que estan fora del sistema de cobertura de la SS. De per què aquests productes tenen costos desorbitats però es paguen sense la mínima protesta per uns ciutadans cada vegada més obsessionats i preocupats per la seva salut. Els mateixos ciutadans que es neguen rotundament al copagament d’uns medicaments quasi regalats que arruïnen els comptes de l’Estat, paguen, en canvi, quantitats exagerades per productes miracle sense base científica més enllà de la publicitat de la fàcil promesa. Ens hauríem de preguntar quin és el cost versus eficiència pels medicaments més prescrits, com els de la hipertensió arterial, excés de colesterol, la diabetis, els antiinflamatoris i els antimicrobians entre d’altres. Ens hem de preguntar com és possible que els metges i veterinaris espanyols són els tristament capdavanters a tot Europa en la prescripció d’antibiòtics, quadruplicant la dels seus col·legues d’alguns altres països. No s’han tornat bojos, simplement no disposen de les tècniques de diagnosi ràpida, han de suportar la pressió del pacient i la d’un sistema cada vegada més allunyat de les persones i més proper a la calculadora. Mentre la majoria dels professionals de la salut s’escarrassen a suplir les mancances amb esforç i sacrifici personal, s’obliden que el més important és modificar el sistema, car per mantenir-lo hauran de treballar més per menys i en pitjors condicions per assegurar que el pop de la corrupció ho tingui tot i a tothom sota el seu sabatot.