No miren la vora

Escoltant la televisió i llegint les seccions de notícies dels mitjans de comunicació, sento que la tensió arterial em puja, l’estómac no paeix adequadament i la serenor se’n va per no tornar. No és culpa dels mitjans, sinó dels que provoquen les males notícies, en teoria, uns ciutadans del segle dels avenços i les lliçons ben impartides en l’escola universal i obligatòria. Una repugnància insuportable s’apodera de mi, contràriament a l’afirmació del Marquès de Sade, quan assegurava que les repugnàncies neixen de la falta de costum.

Podria utilitzar, amb ironia, el fer veure que no veig la realitat, com el cambrer del bar Algonquin de New York quan T.S. Eliot va descobrir una fulla de julivert flotant en el seu Manhattan. Què és això? El cambrer, impertorbable, va contestar: Què vol que sigui, mister Eliot, sinó Central Park. Aquest parc novaiorquès, té unes proporcions monumentals, tant com les bestieses que una i altra vegada ens volen fer empassar els nostres inestimables polítics. Ara, els socialistes estan dirimint qui liderarà el Partit Socialista. Estan entossudits en una dialèctica de confrontació, amb uns arguments dirigits als alumnes d’un parvulari i unes propostes passades de moda i context. Catalunya una vegada més és territori de batalla decisiva i després de superar la possibilitat de poder exercir el vot en un procediment espanyol, per cert, cedint bous i esquelles, els socialistes catalans i tota la resta hem de suportar la demostració inapel·lable d’uns líders que cada dia ens demostren més les seves misèries que les seves grandeses.

Totes les velles glòries, a la vora de la Sra. Susana Díaz, per assegurar-se els 20 denaris de plata que li varen faltar a la Sra. Chacón per guanyar aquelles primàries, de les quals en el dia de les seves lloances, mal dia per cert, una altra socialista il·lustre, ara en la forçada reserva, ens va assegurar que en un futur no llunyà se sabria com i per què li varen faltar i potser qui els va escamotejar. Glòries com les d’en Zapatero, que assegura la bestiesa que a Catalunya la Sra. Susana no té predicament per ser andalusa i dona. No han vist a França els seus companys passar dels primers als últims? No veuen que els ciutadans necessitem solucions de futur i no eleccions del passat?